El model sanitari català i les reformes de la CETRA a la sessió d’Esade i La Unió
Experts reclamen centrar el debat sobre el sistema sanitari català en la gestió i no en el model
El model sanitari català i els reptes que planteja la reforma de l'administració pública han centrat la sessió celebrada el 6 de març, en el marc del Programa Partners d'Esade i amb la col·laboració de La Unió. La jornada ha reunit experts del sector sanitari i de la gestió pública per analitzar l'impacte potencial de les propostes de la CETRA sobre el funcionament i els pilars del model català.
Durant la sessió s'ha posat de manifest que l'envelliment de la població, l'increment sostingut de la demanda assistencial i l'escassetat de recursos exigeixen decisions estructurals i una aposta decidida per la sostenibilitat del sistema.
La directora del Programa Partners d'Esade, Mónica Reig, ha donat la benvinguda a la sessió, que es va plantejar com un espai de reflexió i debat sobre la governança i la gestió dels serveis públics. En la introducció, la directora general de La Unió, Roser Fernández, ha contextualitzat el moment actual del sistema sanitari i la necessitat de preservar els elements que han consolidat el model català com un referent en la gestió de serveis públics.
En aquest sentit, ha destacat que la col·laboració público-privada ha estat una eina clau per sumar recursos i esforços en defensa dels serveis públics i per millorar-ne l'eficiència. Ha assenyalat tres tensions que formen part del debat actual sobre el futur del sistema: la universalitat davant la sostenibilitat, la convivència entre provisió pública i privada davant visions basades en la competència, i el paper de la concertació en relació amb la gestió directa preferent. “El repte és com preservar els pilars del model català sense caure ni en una involució ideològica ni en una rigidesa administrativa que redueixi l'eficiència del sistema”.
La primera conversa de la jornada, ha abordat l'evolució del model sanitari català i els reptes de futur. Hi han participat Ramon Cunillera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i director general de la Corporació Salut Alt Maresme i la Selva, i Montse Caldés, vicepresidenta de La Unió i gerent i codirectora de l'Institut Guttmann. Ambdós han coincidit en la necessitat de reforçar l'autonomia de les organitzacions, millorar la governança institucional i garantir l'accessibilitat com a element clau de legitimitat del sistema. També han posat l'accent en la importància de disposar d'instruments de planificació i contractació clars, d'enfortir una gestió i governança professionalitzada i d'impulsar la transformació assistencial, incloent-hi el desplegament de la integració sanitària i social.
Posteriorment, la sessió s'ha centrat en la reforma de l'administració pública impulsada per la CETRA. En aquesta segona conversa, moderada per Mónica Reig, han intervingut Carles Ramió, catedràtic de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i president de la CETRA, i Marc Esteve, catedràtic de Gestió Pública i director d'EsadeGov, el Centre de Governança Pública d'Esade. Tots dos han defensat la necessitat de modernitzar l'administració pública, professionalitzar els nomenaments directius, clarificar rols institucionals i apostar decididament per la tecnologia i la governança de dades com a palanca per incrementar la productivitat.
El debat ha posat sobre la taula la necessitat de modernitzar l'administració i reforçar la capacitat de gestió dels serveis públics, preservant alhora els principis que han definit el model sanitari català: la governança pública, l'autonomia de gestió de les organitzacions, el treball en xarxa i l'orientació als resultats.
La sessió s'ha tancat amb un debat obert amb els assistents i un espai de networking
