Fem visible l’estigma assistencial, identifiquem respostes i oportunitats de millora
Aquest dimecres 28 d'octubre hem celebrat a la sala d'actes de La Unió, la jornada “Estigma assistencial, salut mental i discapacitat intel·lectual”, impulsada pel Consell d'Ètica i Bones Pràctiques de La Unió. Una sessió que ha contribuït a fer visible aquest fenomen i identificar com podem prevenir-lo i abordar-lo des de les organitzacions.
L'acte, ha estat inaugurat per la directora general de La Unió, Roser Fernández, i el president del Consell d'Ètica i Bones Pràctiques de La Unió, Manel Jovells, el qual va posar de manifest que l'acte es veuria reflectit en un nou quadern del Consell, amb l'objectiu d'ajudar a detectar l'estigma, identificant bones pràctiques i formulant orientacions útils per les organitzacions de Salut i Social.
Acte seguit, ha comptat amb la intervenció del diputat i president de la Comissió de Salut al Parlament de Catalunya, Carles Campuzano, que ha traslladat tres idees principals. En primer lloc, ha assenyalat que els sistemes sanitari i social no estan prou preparats per donar resposta a les necessitats de les persones amb problemes de salut mental i discapacitat intel·lectual.
En segon lloc, Campuzano ha advertit del risc que l'objectiu de la plena inclusió, si es limita a un discurs retòric i no va acompanyat dels recursos necessaris, acabi generant, paradoxalment, pràctiques menys inclusives. Finalment, ha recordat que, malgrat els avenços històrics assolits, garantir i protegir la dignitat humana d'aquests col·lectius continua sent un repte que exigeix mantenir el compromís i els esforços per fer-la plenament efectiva.
Tot seguit, l'assessor jurídic de La Unió, Josep M. Bosch, ha presentat els resultats de l'enquesta realitzada entre les entitats associades, dels quals es desprenen tres conclusions principals. En primer lloc, un ampli reconeixement de l'existència de l'estigma assistencial com un repte que cal abordar. En segon lloc, la constatació que les entitats ja duen a terme accions per combatre'l, però sovint de manera puntual i poc sistemàtica. Finalment, s'ha posat de manifest que encara són escasses les experiències d'implantació de mecanismes específicament dissenyats per detectar situacions d'estigma assistencial en les organitzacions sanitàries i socials.
La sessió ha continuat amb una primera taula rodona moderada per la vocal president del Consell de Sector d'atenció a la Salut Mental de La Unió, Meritxell Centeno, on s'ha donat veu a persones representants d'entitats que agrupen usuaris i que han compartit com han viscut l'atenció sanitària i social. L'han format el vocal de la Federació Veus, Edgar Vinyals; el vocal de drets d'ActivaMent, Hernán Sampietro; el formador de l'Àrea de Ciutadania i Suports de DINCAT, Xavier Orno; i la directora de la Fundació Silvestra Moreno, Victoria Monell.
Hernán Sampietro ha destacat que l'estigma assistencial té una dimensió estructural i constitueix una vulneració de drets fonamentals. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat de treballar en la sensibilització, promoure canvis legislatius i impulsar la generació de coneixement des de l'experiència en primera persona. Així mateix, ha reclamat que es deixin de transmetre missatges d'irreversibilitat associats als diagnòstics i que es potenciïn fórmules de suport entre iguals (peer to peer). Xavier Orno ha exposat diferents manifestacions de l'estigma assistencial, com ara una atenció inadequada que no reconeix les necessitats derivades de la discapacitat o, en sentit contrari, situacions d'infradiagnòstic derivades de la manca d'aproximació i coneixement de la persona. En aquest context, ha recordat que hi ha dades que evidencien una esperança de vida inferior entre les persones amb problemes de salut mental i discapacitat intel·lectual respecte de la població general.
Victòria Monell, en representació d'una entitat de suport, ha explicat que detecten habitualment situacions d'estigma assistencial, que sovint comporten que la persona deixi de ser la protagonista de la seva pròpia vida. Ha insistit en la importància d'escoltar la persona, evitar els biaixos en l'atenció i avançar cap a un pla de treball únic i compartit entre els diferents serveis del sistema. Edgar Vinyals ha posat l'accent en el fet que l'atenció sovint se centra en el diagnòstic i els símptomes, en lloc de tenir en compte la història de vida de la persona. Ha remarcat que no és possible assolir una inclusió real sense la participació activa de les persones afectades i ha reivindicat la necessitat de reconèixer el dany causat per les situacions d'estigma assistencial i d'establir mecanismes per a la seva reparació.
Durant la sessió també s'han donat a conèixer experiències i bones pràctiques que demostren que és possible avançar cap a una atenció més accessible, adaptada i respectuosa. S'ha presentat les experiències de Pere Claver Grup (Tècnica de suport entre iguals Peer to peer), Institut d'Assistència Sanitària (Projecte Fàcil'IAS) i Fundació Aspace Catalunya (Connectem persones, transformem oportunitats).
Acte seguit, s'ha dut a terme una segona taula rodona moderada pel vocal president del Consell de Serveis Socials i Autonomia personal de La Unió, Joan Solà, que ha reunit representants d'entitats i administracions per reflexionar sobre com prevenir i abordar aquestes situacions, tant des de les organitzacions com des del conjunt del sistema.
Aquesta segona taula l'han format la directora de la Federació Salut Mental Catalunya, Marta Poll; el director d'Obertament, Miquel Juncosa; el coordinador Tècnic de DINCAT, Jordi Corominas; el sotsdirector General de Coordinació i Participació en Salut del Departament de Salut, Carles Mundet; i els sotsdirector General d'Accessibilitat del Departament de Drets Socials i Inclusió, Jordi Oliva.
Miquel Juncosa ha distingit entre l'estigma social i l'estigma estructural. Pel que fa al primer, ha destacat la importància de la formació i la sensibilització, liderades per persones amb experiència viscuda. Respecte de l'estigma estructural, vinculat al funcionament dels serveis, ha assenyalat la necessitat de revisar protocols i procediments amb la participació de les persones usuàries, així com de disposar dels recursos necessaris per part de l'Administració. Finalment, ha remarcat que la lluita contra l'estigma s'ha d'incorporar de manera transversal a la cultura de les organitzacions.
Marta Poll ha defensat la necessitat d'impulsar mesures que permetin garantir una atenció adequada i, alhora, respectuosa amb els drets de les persones. Ha assenyalat que això requereix canvis estructurals i recursos que facin possible la implantació efectiva d'actuacions com la formació continuada dels professionals, la planificació de decisions anticipades, el suport entre iguals (peer to peer) i l'acompanyament a les famílies. Finalment, ha fet una crida a generar aliances entre els diferents agents per avançar en aquest objectiu compartit. Carles Mundet ha posat l'accent en la necessitat de superar una mirada centrada en el diagnòstic per situar la persona al centre de l'atenció. En aquest sentit, ha defensat l'evolució dels models tradicionals de mesura de la satisfacció cap a enfocaments basats en l'experiència del pacient, així com la necessitat d'avançar en la presa de decisions compartides.
Jordi Oliva ha destacat la importància d'establir aliances dins del sector per millorar l'accessibilitat dels serveis. Ha assenyalat, entre les principals línies d'actuació, la formació dels professionals, la revisió dels protocols assistencials i l'adaptació dels instruments d'informació i comunicació, mitjançant documents de lectura fàcil i pàgines web més accessibles. Jordi Corominas ha remarcat la necessitat de recollir dades que permetin generar evidència i orientar les actuacions de millora. Així mateix, ha insistit en la importància de reforçar la formació dels professionals que treballen fora dels serveis especialitzats i de proporcionar-los eines i materials de suport que facilitin una atenció adequada. En aquest context, ha destacat el passaport sanitari de les persones amb discapacitat intel·lectual com un instrument útil per millorar el coneixement de les seves necessitats i afavorir una atenció més personalitzada.
La jornada ha estat clausurada per Àurea Autet, directora de Salut Mental d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, que ha destacat que les reflexions compartides havien posat de manifest les diferents velocitats amb què avancen el sistema assistencial i les demandes i expectatives de les persones usuàries. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat de reconstruir la confiança, reconèixer el dany causat i avançar en la seva reparació, aprofitant l'actual context de transformació dels models d'atenció.
Autet ha assenyalar que, tot i que cada vegada s'incorporen més pràctiques basades en drets en l'activitat assistencial quotidiana, cal també avaluar-ne els resultats i l'impacte real sobre les persones. Així mateix, ha destacat que la jornada ha contribuït a posar evidències sobre la taula i, especialment, a interpel·lar les organitzacions sobre la seva responsabilitat en la lluita contra l'estigma estructural. En aquest sentit, ha reivindicat la importància de reconèixer allò que no s'ha fet bé, saber demanar perdó i assumir el compromís de reparar el dany causat. Finalment, ha fet una crida a incorporar la lluita contra l'estigma com un element essencial de la cultura de les organitzacions, més enllà d'actuacions puntuals, per avançar cap a una atenció plenament respectuosa amb els drets i la dignitat de les persones.
Accedeix a la galeria d'imatges aquí.
