Gemma Craywinckel Marti, directora assistencial de la FGS Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

"Crec que, bàsicament, hi ha dos motius pels quals no hi ha més dones que ocupin càrrecs directius i de responsabilitat:

• Un, extrínsec, que és, que com més apropes els càrrecs a l'esfera de la política, de la governança o de la màxima responsabilitat, més et trobes amb homes. A més, acostumen a ser d'una certa edat i generació, que probablement van iniciar la seva carrera professional en un món d'homes i que tenen una visió no igualitària, encara que només sigui de manera subconscient, cap a les dones com a directives.
• Un intrínsec-extrínsec, relacionat amb la diferent visió individual i social de les dones pel que fa a la vida familiar i, especialment, al seu rol com a mares. Crec que no hem de donar per fet que, en l'escala de valors intrínseca de les dones, la maternitat o la família estan per damunt que en l'escala de valors intrínseca dels homes. Però la biologia és la què és i, en un entorn on els rols, les dedicacions, els reconeixements i les mesures de conciliació sembla que estiguin pensades només per a les dones, es facilita un discurs continuista amb el concepte de que, per triomfar professionalment i personalment has de ser una “superdona”, amb una alta capacitat de treball i de “sacrifici”. Mentre que als homes només se'ls exigeix que siguin homes, sense el “súper”.

Intento resumir en dos els elements necessaris perquè hi hagi més dones que ocupin càrrecs directius i de responsabilitat:

• Un canvi generacional, que està en curs, i que implicarà que la feminització professional, que és ja determinant en l'accés als graus i als llocs de treball, arribi també a les estructures directives. Això ha de tenir impacte en la proporció de dones directives versus homes directius, i hauria de tenir impacte també en el respecte a la (com a mínim) igualtat en les capacitat directives entre homes i dones.
• Un canvi social, tot i que crec que aquest avança molt més lentament del que caldria, que permeti variar l'autoreferència que tenen les dones del seu paper i la referència que en tenen els homes i el conjunt de la població. Ara bé, crec que qualsevol canvi social es basa en un canvi cultural i del nivell educatiu global. Lamentablement, en aquest sentit crec que el nostre entorn no és gaire esperançador."