Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió: ‘L’èxit de la Unió és l’èxit del model sanitari català’
En el seu discurs de cloenda, Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió va destacar que la VII Jornada Associativa suposava un dia de celebració dels 40 anys d'història de l'entitat que va néixer com a Unió Catalano-Balear d'Hospitals. La trajectòria de l'entitat, va dir, està directament lligada a la història del model sanitari català.
En aquest sentit, va recordar algunes de les principals petjades del model com ara el fet que Catalunya va ser la primera CC.AA en rebre les transferències sanitàries l'any 1981, en un procés que l'Estat dóna per tancat el 2002. Seguint el fil de la història, va recordar que en aquell any l'assistència sanitària existent era la del “Seguro obligatorio de enfermedad”, que atenia als treballadors per compte aliè i els seus beneficiaris. Aquests tenien dret a cobertura sanitària i en farmàcia a les institucions obertes de la Seguridad Social, els ambulatoris o a les tancades, els hospitals. La resta de la població va recordar que trobava cobertura en les mútues o en l'àmbit de la primària a través dels conduits (una quota al metge de primària). La població sense recursos, els aleshores anomenats pobres de solemnitat eren atesos als ajuntaments a les cases d'auxili.
Adserà també va fer un recorregut per les diverses línies d'atenció en salut i va destacar el fet que la salut mental no estigués inclosa a la cartera de serveis pública. En atenció hospitalària i la maternitat hi havia un xarxa territorial d'hospitals que era finançada per Ajuntaments i Diputacions i en primària, hi havia uns funcionaris d'atenció pública domiciliària.
A Catalunya, va explicar, els processos de planificació van començar el 1980 amb el Mapa Sanitari de Catalunya. En aquell moment, els llits instal·lats eren un 70% de diverses entitats del país (mutualitats, universitats, ordres religiosos, fundacions, diputacions, etc ...) i el 30% pertanyia a la Seguretat Social transferida, a la resta de l'Estat aquesta proporció era just la contrària.
Totes aquestes entitats estaven fortament arrelades al país, molt identificades per la població i amb una gran vocació de servei públic. La participació activa de la societat civil catalana en l'àmbit de la salut i social és un fet diferencial de la resta de l'Estat.
Aleshores, es crea La Unió sota els següents principis: defensa del patrimoni hospitalari català; propugnar la separació de la planificació/finançament i la provisió de serveis; reivindicar la distribució equitativa dels recursos; procurar l'autonomia dels centres; impulsar canvis organitzatius per millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis; implantar sistemes d'informació homogenis i vetllar per la formació del personal. Recordant els orígens de l'entitat, Joan M. Adserà va dedicar unes paraules d'agraïment i de reconeixement per als seus artífexs: Ramon Vilella, Esperança Martí i Francisco Sola.
El vicepresident va rememorar un altre aniversari: els 25 anys de la LOSC i del Servei Català de la Salut i va fer èmfasi en què entre tots hem aconseguit el Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya, SISCAT, un sistema de qualitat. Però sobretot va subratllar el fet que en 2015 per primera vegada i malgrat les dificultats es va signar el primer conveni col·lectiu de sector (hospitals d'aguts, centres d'atenció primària, centres de salut mental i centres sociosanitaris concertats amb el Servei Català de la Salut).
També va abordar l'infrafinançament històric del sistema sanitari català, que compta amb un pressupost de només 1.120 euros per càpita, el que el situa a la cua de les CC.AA. En aquest sentit, va argumentar que com a país tenim l'exigència en accessibilitat, en resultats i en cartera de serveis com els països més avançats però disposem de la meitat dels recursos. I tot així, segons va exposar, els resultats són també bons gràcies al gran nivell dels professionals que aporten indicadors en resultats clínics i de recerca que es troben entre els millors del món. En relació a la qualitat del sistema, va subratllar la capil·laritat i transversalitat de la medicina comunitària i fer notori que gaudim d'una xarxa pionera d'atenció sociosanitària i de suport a la gent gran.
Del sistema, també va destacar l'accessibilitat, l'alt grau de satisfacció dels usuaris i la transparència ja que tant a nivell estatal com europeu és el primer en fer públics els resultats econòmics a través de la Central de Balanços (que també celebra 25 anys) i la Central de Resultats, amb la millora contínua dels sistemes d'acreditació, amb l'Agència d'Avaluació i Qualitat Sanitària de Catalunya AQuAS.
Per a Joan M. Adserà, comptem amb un “sistema ben gestionat”, en el qual les universitats han estat capdavanteres en economia de la salut i en la formació de quadres directius de gestió i d'administració. Però sobretot va posar en valor el fet que el sistema s'orienta a resultats a través del Pla de Salut, que va definir com la brúixola del sistema que determina les prioritats en el si del Parlament, que ara fa 25 anys, i que compta amb una consolidada trajectòria d'avaluació, de les més destacades en salut pública.
Per últim, va recalcar el caràcter democràtic del sistema sanitari català tot destacant el rol de la negociació col·lectiva en el sector concertat, un fet diferencial. “Les normes no es poden imposar, cal negociar-les amb els agents socials que són representants electes de cada centre de treball, els grans i els petits, tots tenen veu i vot” va reblar. Sobre aquest aspecte va recordar que el conveni de 2015 es va firmar amb pitjors condicions que les que oferia el conveni anterior, de 2008. Aleshores, Joan M. Adserà va tenir unes paraules de consideració i d'agraïment per a professionals, entitats, administració i pel conjunt del sector, que ha demostrat una gran maduresa, va dir.
Per tot això, va destacar que l'èxit de la Unió és l'èxit del model sanitari català i que la celebració de la seva trajectòria és també la celebració de la història del model. El vicepresident va destacar que l'entitat ha tingut sempre i que vol continuar tenint un paper actiu, participatiu i impulsor dels canvis que enforteixin el sistema, reivindicant-lo, des d'un posicionament lleial al país i als governants.
Com va explicar Joan M. Adserà, en l'anterior Jornada Associativa es va acordar el Pla Estratègic 2016-2020 i un dels principals eixos és la reivindicació i la defensa del model sanitari català basada en resultats, que també recull la importància de l'àmbit social i d'atenció a la dependència de la ciutadania. El Pla també inclou una actualització i una revisió dels fonaments sobre els quals La Unió basa el model i que el vicepresident va citar: autonomia de gestió de les entitats; professionalització de les organitzacions; col·laboració públicoprivada; bona governança; transparència i retiment de comptes i la responsabilitat social corporativa.
Mirant el model i la feina feta per La Unió, Joan M. Adserà va asseverar que el sistema sanitari català ja és una estructura d'Estat, que els seus trets diferencials són un reflex de la riquesa de les iniciatives del nostre país i que l'entitat està al servei d'impulsar totes les mesures que assegurin i millorin el sistema sanitari i d'atenció a la dependència, corregint contínuament, innovant sempre, però respectant la història i la tradició del nostre país perquè els resultats avalen el model. (Podeu veure el tall de vídeo)
En aquest vídeo podeu veure el discurs de cloenda que va fer Joan Maria Adserà, vicepresident primer de La Unió, en la VII Jornada Associativa de l'entitat.
