La Junta Directiva de La Unió reflexiona sobre l’escenari econòmic i pressupostari 2009
Després d'analitzar l'evolució dels pressupostos sanitaris per càpita a Catalunya es constata que malgrat l'esforç dels darrers anys de passar de 860 euros en el 2003 a 1.250,5 euros en el 2008, Catalunya se situa per sota en relació a altres regions similars de Canadà i Itàlia i en el tretzè lloc pel que fa a pressupostos sanitaris per càpita de les Comunitats Autònomes (CA) de l'Estat Espanyol, malgrat ésser la segona CA en aportació per esforç fiscal. Per tant, primera reflexió, cal un millor finançament a Catalunya, i concretament a la sanitat, per mantenir l'actual nivell i qualitat de serveis i prestacions.
D'altra banda, el sector sanitari i social són sectors estratègics de l'economia productiva i social del país, tant pel que fa al valor afegit que generen com pel que fa a la capacitat d'arrossegament que tenen sobre altres sectors de l'economia, per la seva capacitat en innovació i recerca, per la seva contribució a la creació de llocs de treball no deslocalitzable, element diferencial en aquests moments en relació a altres sectors de l'economia i, per la seva contribució social.
En tot cas els escenaris econòmics actuals exigeixen al sector sanitari i social el compromís de totes les parts per fer legítima la sosteniblitat de les polítiques públiques garantint la viabilitat de les entitats prestadores dels serveis i de les empreses del sector.
La priorització de polítiques públiques, la moderació salarial, l'exigència en la gestió eficient i professionalitzada de les entitats, la no administrativització de les estructures de provisió, la racionalització en la utilització dels serveis i prestacions sanitàries i socials, les mesures fiscals i financeres que flexibilitzin i dinamitzin el sector i, la necessària estabilitat en el model de provisió i escenaris, són els principals punts que haurien d'orientar les mesures concretes per a un pacte de sector que fes sostenible el desplegament de les polítiques públiques sanitàries i socials sense caure en el subfinançament.
