La Unió estudia com les mesures penals alternatives afecten l'activitat assistencial en les entitats de salut mental

Durant molt de temps, les relacions entre el món de la psiquiatria i el món de la justícia s'han centrat, bàsicament, en la regulació dels internaments psiquiàtrics. L'article 211 del Codi Civil i el codi de família establia els requisits necessaris per dur a terme els ingressos dels pacients en les unitats d'hospitalització psiquiàtrica. Paral·lelament, la psiquiatria forense ha anat ocupant-se de tots aquells aspectes referents a les característiques psicopatològiques dels delictes i dels delinqüents si presenten algun tipus de trastorn mental.

En els últims anys s'han produït un conjunt de canvis que han suposat, en certa manera, una modificació de les demandes de Justícia a la disciplina psiquiàtrica. Aquests canvis responen a un nou marc legal constituït per tres lleis: la primera és la Llei Orgànica 10/1995 de 23 de novembre, del Codi Penal, que va entrar en vigor el 25 de maig de 1996. La segona és la Llei Orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que va entrar en vigor el 14 de gener de 2001 i la tercera, la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil, reguladora de les accions i processos civils, que va entrar en vigor el 8 de gener de 2000.

El nombre de mesures penals alternatives ha augmentat molt i ha tingut incidència en les organitzacions prestadores de serveis de salut mental. Davant d'aquest context, el Consell Assessor de Salut Mental de La Unió està analitzant les implicacions que tenen aquests canvis i com afecten a l'atenció de la salut mental.