Negociació col·lectiva, nous reptes

El grup va estar conduït per Joan Maria Adserà i Ferran Garcia, amb el suport de Joan Maria Ferrer. Hi van participar 35 directius.

En una primera part, Paco Carretero va situar les principals fites que dibuixen ara la negociació col·lectiva. En els últims anys, la negociació col·lectiva ha estat marcada per la ultraactivitat del conveni, la duresa de la situació econòmica i la reducció de tarifes de l'acció concertada, que s'han traslladat als pactes als quals s'ha arribat a la majoria de centres per part d'empreses i treballadors.

Aquesta reflexió va conduir a un debat molt participatiu al voltant de:

• La necessitat d'un conveni propi de sector que proporcioni seguretat jurídica i que se situï com a referent del sector, oferint criteris mínims i facilitant la relació i l'aproximació amb la part social. Donada l'evolució del sector i de la pròpia normativa, es considera que el conveni hauria de vincular-se a resultats, permetre l'exercici d'elements de gestió interna que no poden quedar completament regulats en el text d'un conveni i reconèixer els diferents nivells salarials per categories professionals.
• La possibilitat d'un conveni de sector que tingués en compte les línies assistencials, el qual tindria una funció de regulació i equilibri del mateix sector i es complementaria al reconèixer les diverses línies d'activitat (hospital d'aguts, sociosanitari, salut mental, etc.) com a realitats diferents, amb ingressos i costos diferents.

Seguidament, es va realitzar un exercici de classificació de determinats conceptes de conveni, assignant-los a diferents modalitats (conveni de sector, conceptes de línia d'activitat, temes a regular per la propia empresa i, fins i tot, matèries reservades a la negociació amb determinats col·lectius professionals.

Les principals conclusions a les quals va arribar el grup són:

• Cal defensar un conveni únic de sector, que reculli els actuals canvis de paradigma i que introdueixi totes les especificitats per línies d'activitat.
• El conveni de sector ha de deixar marge a la negociació a nivell de cada centre. Alguns conceptes tradicionalment inclosos, com les DPO, haurien d'estar reservats per a la concreció a les empreses.