Polítiques de promoció i prevenció en salut mental

La primera taula rodona de la sessió, titulada ‘Polítiques de promoció i prevenció en Salut Mental', va reunir a la directora de Health-SDGs and Social Innovation Program d'ESADE Business School, Eva Jané-Llopis, el subdirector general de Drogodependències i director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, i la directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Cristina Molina. L'objectiu de la taula era donar respostes als problemes multisectorials i multinivell que té, avui dia, la Salut Mental. Les seves opinions van estar moderades per Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental i membre del Consell de Sector d'Atenció a la Salut Mental de La Unió.

Eva Jané-Llopis, amb l'experiència d'haver treballar als EUA i a la divisió europea de l'OMS, va exposar la importància de dur a terme unes polítiques de promoció i prevenció efectives per poder reduir els costos que suposen els problemes de salut mental, els més alts de l'àmbit de la sanitat, segons va dir. En aquest sentit, va explicar que l'OMS va introduir el primer pla per a la Salut Mental a Europa l'any 2005 amb més o menys sort en funció dels països i va posar com a exemple el model que s'aplica a la Gran Bretanya des d'inicis de segle i que ha suposat un estalvi anual d'aquests costos del 30%.
 

Respecte als diferents programes que s'han posat en marxa, va remarcar que els més exitosos són els dels països nòrdics, la visió dels quals és integral en lloc de vertical. Així, entenen que els problemes de salut mental afecten sectors diversos, per la qual cosa cal abordar-los des d'enfocaments diferents, però integrats. D'altra banda, també va destacar que aquests països conceben el benestar de les persones com un dret i que són els mateixos professionals de la sanitat, mitjançant una formació adequada, els que promouen gaudir d'una bona salut mental.

Joan Colom, per la seva banda, també va fer incidència en la importància que té prevenir avui per evitar els problemes de demà. Es calcula que, al llarg dels propers anys, un de cada quatre adults patirà algun problema de salut mental i que, en el futur, els costos d'aquests problemes seran superiors als del càncer, la diabetis i les malalties respiratòries junts.
 

Colom va explicar que l'impacte negatiu dels problemes de salut mental incideixen en tots els aspectes de la vida, tant de l'individu com de la societat, i que la prevenció i promoció han estat reconegudes com l'alternativa sostenible més adequada per fer front a l'enorme impacte que aquests problemes tindran durant les properes dècades.

L'augment dels problemes de salut mental es produirà com a conseqüència de l'increment de consum que s'està produint de psicofàrmacs, opioides i altres substàncies, i del paper que jugaran els determinants socials, és a dir, les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i mediambientals. Sobre aquest aspecte, va fer palès que el 80% d'aquests determinants es troben fora de l'àmbit de la salut i, en canvi, el 90% del pressupost per afrontar-los depèn del sector sanitari.

A continuació, Cristina Molina també va coincidir en el fet que la salut mental és un problema de salut pública i que l'empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut mental de la població i, especialment, en aquella que és més vulnerable (nens, joves, tercera edat, població desocupada, etc.). Per això, va dir, la salut mental i les addiccions constitueixen una prioritat a Catalunya, alineada amb les polítiques internacionals.
 

D'aquesta manera, Molina va considerar que l'abordatge de la salut mental a la salut pública catalana ha de tenir un enfoc poblacional, que tingui en compte les diferents característiques socioeconòmiques i comunitari, és a dir, orientat a l'atenció centrada en la persona, la recuperació i la inserció social i multisectorial del conjunt del Govern. Igualment, va apuntar que ha d'estar basat en els drets humans i en la prevenció de l'estigma i l'exclusió social, ha d'empoderar el pacient i les famílies, ha d'implicar els professionals en tot el que fa referència a la formació continuada, recerca i innovació, i ha de sustentar-se en polítiques basades en l'evidència, les bones pràctiques i l'ètica. Sidabriniai papuoÅ¡alai moterims, vyrams ir vaikams: apyrankÄ—s, grandinÄ—lÄ—s, žiedai, auskarai https://www.silvera.lt/ 

Per conèixer els detalls de cada intervenció, es poden consultar les presentacions adjuntes.