Posicionament de La Unió sobre la llei del Protectorat
El context de determinats casos particulars ha impulsat al govern a elaborar una regulació especialment intervencionista, en la qual crida l'atenció les funcions de tutela (expressió no utilitzada per la llei al definir el paper del Protectorat), l'establiment d'un règim sancionador administratiu inèdit en cap sistema jurídic de la nostra tradició (règim sancionador amb exigència de rescabalament de les sancions per part de la Fundació als patrons), amb un règim inspector que endureix les condicions d'actuació en relació a les fixades a la pròpia Llei del Llibre III del Codi Civil, endurint també els supòsits en què el Protectorat pot instar la intervenció judicial de les Fundacions, i establint el règim de les entitats vinculades obligades a comunicar els seus estats comptables al Protectorat (quan el 50% de membres dels òrgans de govern coincideixin, o quan les operacions entre ambdues suposin el 20% de les despeses de l'exercici –cal pensar que de la Fundació-, o quan l'immobilitzat d'una provingui o hagi estat finançat en més d'un 30% per l'altra).
La Unió considera encertades les al·legacions formulades per la Coordinadora Catalana de Fundacions i en alguns aspectes en formularà de complementàries, a la vegada que procurarà incidir en el procés d'elaboració de la Llei. Caldria que es modifiqués substancialment per evitar, com ha passat en altres ocasions en aquesta matèria, legislar en atenció a incidents concrets elevant a categoria determinades anomalies amb l'objectiu de minimitzar l'impacte de la regulació en els instruments de gestió de les entitats, sens perjudici de la responsabilitat que correspon als òrgans de govern.
