Proyecto de Ley de Gestión Pública e Integridad del SNS

El 12 de maig  el Consejo de Ministros va aprovar el  Proyecto de Gestión Pública e Integridad del SNS que estableix el model de gestió directa com a model preferent de la provisió de serveis sanitaris de l'SNS, i el model de gestió indirecta (concertació) com a excepcional, alhora que incorpora una breu regulació de la figura dels consorcis sanitaris.

Al 2022  i al 2024 ja es van posar sobre la taula iniciatives en aquesta línia que no van prosperar. Ara, amb el cas de l'Hospital de Torrejón a Madrid s'ha accelerat la voluntat de regular el model de gestió de la provisió de l'SNS, que si tirés endavant afectaria fonamentalment a Catalunya on la concertació és estructural i no conjuntural.

En el procés de tramitació La Unió va presentar al·legacions que se sustenten fonamentalment en:

• Al·legar invasió de competències atès que el model d'organització de la provisió dins el marc de l'SNS correspon a les CCAA, a la seva realitat d'estructura de provisió.
• Preservar el model sanitari català basat en una xarxa de provisió mixta, de gestió directa i indirecta, estable i amb instruments de governança que preserven l'interès públic.
• Preservar el règim especial d'autonomia de gestió que tenen els consorcis sanitaris del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Alhora La Unió va fer contactes amb els grups parlamentaris amb representació al Congreso de los Diputados, i va contribuir a generar estat d'opinió, Catalunya no és Madrid

Els canvis que de moment s'han incorporat són mínims. Tot i que algun mitjà ha publicat que s'ha acontentat a Catalunya perquè s'ha inclòs dins la gestió directa també als consorcis sanitaris, fórmula jurídica molt pròpia de Catalunya, el cert és que amb el redactat actual quedarien subjectes a regles d'excepcionalitat les ordes religioses, les EBA's, les fundacions i la resta d'entitats del tercer sector que són la majoria del sector concertat, i que representen bona part de la xarxa d'excellència i proximitat del sistema públic de salut de Catalunya, i també a bona part de la xarxa d'atenció intermèdia i de salut mental.

Des de La Unió ens reafirmem en les següents reflexions:

• Més enllà de la realitat estructural de Catalunya, hi ha un tema de fons: la voluntat d'excloure la gestió indirecta de la gestió de l'SNS, anant molt més enllà de l'esperit de la Ley General de Sanidad que es va aprovar per consens.
• Hi ha un tema d'especial contradicció. Es vol limitar la concertació, però es manté el règim MUFACE que permet, només per als funcionaris de l'Estat, amb fons públics, l'opció d'accés a través d'asseguradores a una xarxa de provisió configurada fonamentalment per entitats amb afany de lucre.
• La realitat és difícil d'ignorar, i a Catalunya la concertació (gestió indirecta) no és conjuntural és estructural, està arrelada al territori i a la societat, i no se'n pot ni se'n vol prescindir.
• El que ha passat a la CCAA de Madrid no pot limitar ni condicionar a tota la resta. A Catalunya tenim un model lluny de què tot sigui públic, però també lluny de l'afany de lucre especulatiu. I aquest principi es pot consolidar amb les lleis de concertació que s'estan tramitant, tant en l'àmbit de salut com de serveis socials, enfortint els requeriments de servei públic de les entitats que formen part de la xarxa de provisió pública d'atenció a les persones.
• La preocupació actual no hauria de ser aquesta. En un moment on cal sumar recursos per millorar l'accessibilitat  cal comptar més que mai amb una xarxa de provisió estable i compromesa amb el servei públic, incloent la concertació, que no es privatització, sinó un model de gestió d'un servei públic. Per tant la concertació s'hauria de veure més com una aposta d'internalització de centres d'excel·lència i de proximitat a un xarxa de servei públic que com una aposta d'externalització de serveis.
• En tot cas la norma el que hauria de fer és incorporar els requeriments europeus inclusius i d'Economia Social en l'acreditació de xarxes de provisió i reforçar els instruments de governança pública en l'acreditació, planificació, contractació i avaluació, amb rigor i transparència de resultats.