Transformar dades en decisions: la clau per a la sostenibilitat dels sistemes de salut

Barcelona, 11 de juny de 2026. – La transformació dels sistemes de salut europeus requereix molt més que tecnologia i dades. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la sessió plenària “From data to decisions: making health information systems work for everyone”, organitzada per La Unió, Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, i IESE Business School en el marc de l'European Health Management Conference (EHMC) 2026 celebrada a Barcelona.

La sessió ha reunit experts en governança, avaluació, sostenibilitat, lideratge i transformació digital per analitzar com els sistemes sanitaris poden convertir el creixent volum d'informació disponible en decisions capaces de generar millors resultats en salut, més eficiència i una major sostenibilitat.

Els participants han coincidit que el repte actual ja no és disposar de més dades, sinó saber utilitzar-les de manera intel·ligent per orientar polítiques públiques, millorar la gestió de les organitzacions i reforçar la qualitat assistencial.

Catalunya, exemple de transparència i avaluació basada en resultats

Mireia Espallargues, directora de Qualitat i Avaluació d'AQuAS, ha presentat l'evolució de la Central de Resultats de Catalunya, una iniciativa pionera que s'ha consolidat com un instrument de referència per a la transparència, la rendició de comptes i l'avaluació del rendiment del sistema sanitari.

La responsable d'AQuAS ha destacat que la Central de Resultats permet monitoritzar la qualitat assistencial, identificar desigualtats, detectar bones pràctiques i facilitar una presa de decisions més informada tant en l'àmbit de les polítiques públiques com en la gestió de les organitzacions sanitàries.

Els resultats depenen de la qualitat de gestió, no de la titularitat

Un dels missatges centrals de la plenària ha estat l'exposat per Rosa Vidal, directora de l'Àrea d'Anàlisi Econòmica i Sistemes de Pagament de La Unió, que ha presentat una anàlisi de La Unió basada en dades de la Central de Resultats sobre hospitals i centres d'atenció primària de Catalunya.

L'estudi mostra que els bons resultats no es concentren de manera sistemàtica en una única titularitat o tipologia de proveïdor. En la majoria d'indicadors analitzats, especialment en l'àmbit hospitalari, no s'observen diferències estadísticament significatives per tipus de gestió. Ara bé, alguns resultats apunten diferències en determinats indicadors, sobretot en atenció primària o segons el nivell hospitalari, fet que reforça la necessitat d'interpretar les dades amb prudència i tenint en compte el context assistencial, territorial i organitzatiu de cada centre.

En aquest sentit, l'anàlisi apunta que factors com l'autonomia organitzativa, el lideratge professional, la capacitat d'adaptació, la qualitat de la gestió i l'ús estratègic de les dades poden ser elements rellevants per explicar els resultats.

“Les dades no han de servir només per descriure la realitat, sinó per orientar decisions i impulsar la transformació del sistema. Cal utilitzar les dades per decidir”, ha conclòs.

Sostenibilitat, dades i transformació organitzativa

Per la seva banda, Natàlia Allué, directora mèdica de la Fundació Sanitària Mollet, ha abordat el repte de convertir la informació disponible en accions concretes de millora assistencial, organitzativa i ambiental.

Allué ha defensat la necessitat de disposar de sistemes de mesura simples, rellevants i orientats a la presa de decisions. Segons ha destacat, les organitzacions sanitàries no necessiten més indicadors, sinó indicadors que generin responsabilitat, acció i resultats.

La seva intervenció ha mostrat com la governança de les dades pot contribuir a millorar l'accessibilitat, l'eficiència i la sostenibilitat de les organitzacions sanitàries.

Intel·ligència artificial, lideratge i dignitat en el treball

La professora d'IESE Business School, Mireia Las Heras, ha centrat la seva intervenció en els reptes que planteja la intel·ligència artificial en l'àmbit de les organitzacions i del lideratge.

Las Heras ha defensat que la incorporació de la IA ha de servir per ampliar les capacitats dels professionals, reforçar el seu criteri i alliberar temps per a activitats de més valor afegit, preservant sempre la dignitat del treball i la qualitat de les relacions humanes.

Segons la professora de l'IESE, el repte no és tecnològic sinó organitzatiu i ètic: garantir que la innovació reforci la capacitat de decisió, la creativitat i la cura, i no es converteixi en una font de dependència o deshumanització.

De les dades a les decisions

La sessió de debat, moderada per Marc Gibert, coordinador tècnic de la Fundació Unió, ha conclòs amb una reflexió compartida sobre la necessitat de passar de l'estratègia a la implementació efectiva, un dels eixos centrals de l'EHMC 2026.

Els experts han coincidit que la sostenibilitat futura dels sistemes de salut dependrà cada vegada més de la capacitat de transformar dades en coneixement, coneixement en decisions i decisions en resultats tangibles per a les persones.

Per a La Unió, aquesta transformació exigeix reforçar la governança basada en resultats, promoure la professionalització de la gestió i consolidar una cultura de transparència i avaluació contínua al servei de la ciutadania.

“La transformació dels sistemes de salut passa per convertir les dades en decisions útils per a les persones.”