Les principals conclusions sobre l'eficàcia de la metodologia utilitzada són:
- Han assistit als dos grups focals un total de 25 professionals amb diferents responsabilitats dins la seva organització hospitalària, que provenien d'un total de 10 hospitals de la xarxa hospitalària d'utilització pública de l'àmbit concertat.
- Els assistents han valorat molt positivament la realització d'aquests grups focals.
- El qüestionari inicial ha servit efectivament per dinamitzar les reunions, marcant un punt de partida quantitatiu, que ha ajudat a orientar el debat posterior.
- Els assistents han manifestat que aquestes trobades haurien de tenir continuïtat com a espai de reflexió professional i ampliar-se a altres línies assistencials, en especial, a l'atenció primària.
- També han comentat que han après força coses escoltant-se els uns als altres, compartint el que són visions i problemes comuns a totes les organitzacions.
- El fet de distribuir els participants en dos grups per àrea de coneixement (mèdic o infermer) no ha estat valorat negativament i s'han sentit més lliures d'opinar sobre les qüestions que afecten la seva professió.
Les principals conclusions del treball qualitatiu dels grups focals són:
- S'ha evidenciat una elevada coincidència en l'adhesió a les afirmacions plantejades per part dels dos grups professionals, fet que convida a considerar que –amb independència de la visió professional particular– hi ha un sentiment compartit sobre els reptes i les oportunitats de futur que tenen plantejades les organitzacions sanitàries en el moment actual.
- Els professionals han demostrat una gran capacitat per adoptar una visió de conjunt i holística sobre els problemes i reptes que es plantegen al sector, i mostren ser plenament conscients que –malgrat les incerteses amb les que conviuen en el moment actual– són agents clau per aportar, amb esperit positiu, idees per als canvis organitzatius dins del model sanitari.
- Les visions aportades conflueixen a destacar 3 grans elements de forma general:
- Atenció centrada en el pacient, basada en el reconeixement de les necessitats singulars de cada persona, que obliga els professionals a plantejar canvis en la metodologia de treball per adquirir aquesta orientació, amb una adequada comunicació i coordinació entre els diferents punts (primària, especialitzada, sociosanitària) en benefici dels pacients.
- La necessitat de crear o constituir una eina organitzativa, que no significa un nou recurs assistencial, sinó treballar de manera diferent, coordinada i integrada, en un context de treball multidisciplinari on s'identifiqui el lideratge clínic de l'atenció primària de salut.
- Gestor de casos com a model de responsabilització professional orientada a l'atenció i coordinació de les necessitats de les persones, amb un paper fonamental de la infermeria.