Newsletter

La V Sessió Tècnica de Benchmarking va acollir la presentació de nou experiències innovadores que es duen a terme en diversos àmbits de l'atenció a la dependència. Aquestes experiències es resumeixen a continuació. Al final de tot podeu descarregar les presentacions.

• Avaluació de competències, per Anna Roset i Judit Torres, coordinadora de qualitat i directora de la Residència 11 de setembre del Grup Pere Mata, respectivament. Aquesta iniciativa es va posar en marxa després de veure la necessitat de crear una sistemàtica per promoure una formació continuada més eficaç, específica i adaptada a cada lloc de treball, per detectar les debilitats de la tasca professional. Per fer-ho, es va decidir utilitzar l'autoavaluació de les competències professionals. Després de posar en marxa aquesta eina, s'ha aconseguit trobar debilitats a nivell de competències institucionals, directives i tècniques, així com dissenyar un programa de formació continuada més adequat a les necessitats específiques de l'entitat.

• Nou model de Pla d'Atenció i Vida. Aproximacions a una nova estructura, a càrrec d'Alba Raventós, terapeuta ocupacional i coordinadora de Projectes de Vida de la Fundació Vella Terra. Després d'utilitzar l'Escala Gencat, es van adonar que no recollia ni s'adaptava a les necessitats de les persones grans institucionalitzades, per això van posar en marxa un nou model de Pla d'Atenció i Vida (PAIV), per al qual han dut a terme una àmplia formació. Gràcies a aquest model, s'observa un canvi en el discurs i en la forma d'entendre l'espai del PAIV per part dels treballadors. A més, els ha permès apropar-se a la realitat del dia a dia i als desitjos de les persones, així com augmentar la proximitat amb les famílies.

• La texturització en l'alimentació a persones en situació de cronicitat o dependència, exposada per Juan Antonio Alonso, director de Serveis Hotelers de SARquavitae. Mitjançant un nou mètode d'elaborar els aliments s'ha aconseguit un important avenç per a les persones amb problemes de disfàgia, ja que aquest mètode permet transformar la textura sense disminuir el seu valor nutricional ni modificar el seu sabor original. També cal destacar que amb la texturització dels aliments es garanteix l'aportació nutricional necessària. Així que amb aquest nou mètode s'ha millorat la dieta dels usuaris, fet que ha permès reduir els casos de broncoaspiració i escurçar el període de cura de les úlceres. A més, cal destacar que aquesta iniciativa ha suposat una gran satisfacció per part d'usuaris i familiars.

• Gent Gran Generosa, explicada per Rosa Torró, educadora social, i Dolors Cabré, directora de la Residència i Centre de Dia per a Gent Gran de la Residència La Creueta, i Clara Manubens, educadora social de la Residència Font Florida del Grup Mutuam. Mitjançant l'organització d'actes, la realització de manualitats i altres accions, es va treballar per facilitar la interrelació de persones grans que viuen soles amb avis de les residències i es va aconseguir arribar a 280 persones grans que viuen soles. A més, aquesta iniciativa va permetre treballar aspectes de solidaritat i treball en equip i obrir les entitats a la gent gran que viu a casa seva.

• L'aromateràpia en una unitat de psicogeriatria, presentada per Laia Guijosa i Núria Berga, terapeutes ocupacionals de l'Hospital Sant Llàtzer del Consorci Sanitari de Terrassa. En aquesta entitat es va aplicar aromateràpia –vaporitzacions de lavanda– durant un mes a 17 residents que presentaven algun trastorn de conducta disruptiu. A nivell general, aquesta acció va disminuir un 28% el nombre d'episodis respecte l'inici i va reduir la gravetat en un 36%. A més, segons les dades recollides, en la fase prèvia d'estudi de l'estat dels pacients apareix un episodi de trastorn conductual cada 2,7 dies i, en la fase de vaporització, cada 3,5 dies. També cal destacar que ha disminuït un 33% el nombre de rescats farmacològics administrats.

• Musicoteràpia amb pacients amb afàsia global, per Sergi Muñiz, educador social i musicoterapeuta del Sociosanitari Vallparadís de Mútua Terrassa. Aquesta és una experiència de tractament amb musicoteràpia d'una mostra de pacients d'entre 49 i 90 anys i afectats d'ictus, que ha permès treballar tant l'àrea cognitiva i comunicativa, com l'emocional i la motora. Després d'una mitjana de 12 sessions –3 sessions setmanals de 45 minuts cada una–, s'han assolit millores molt importants pel que fa a l'expressió facial, desmutització, atenció auditiva i visual, implicació, estat d'ànim i pulsació. Com a conclusió es destaca que cal continuar treballant amb la música com a recurs terapèutic i fer recerca per aconseguir eines estandarditzades per registrar amb més precisió els canvis.

• Geriatrivial, a càrrec de Laura Juncadella, tècnica en animació sociocultural de la Residència Assistida i Centre de Dia Sant Vicenç de Castellet de la Fundació Sociosanitària de Manresa. Mitjançant materials reciclats, els usuaris i residents van construir un joc gegant que s'assembla al Trivial, amb diverses categories de preguntes adaptades a l'actualitat de les persones que hi juguen (refranys, coneixements, societat del centre, música, etc.). L'objectiu era estimular les activitats cognitives dels usuaris, promoure l'escolta activa, millorar la seva autoestima i participació i afavorir la integració dins el grup mitjançant el lleure. Aquesta activitat ha obtingut un gran èxit entre els usuaris del centre, que han implantat un dia al mes per jugar-hi.

• Intercanvis generacionals a les residències Collblanc - Companys Social i Francisco Padilla, exposada per Araceli Garcia i Cristina Fernàndez, psicòlogues del Consorci Sanitari Integral. Aquesta iniciativa es va posar en marxa per afavorir la relació entre diferents generacions a partir de compartir experiències vitals, així com per donar suport emocional i acompanyament a la gent gran. Hi participen llars d'infants, escoles de Primària i d'ESO, escoles d'adults i esplais. Amb l'organització d'activitats diverses s'ha aconseguit crear vincles relacionals que beneficien als usuaris de les residències, ja que s'ha observat en els avis una actitud de major vitalitat davant de l'experiència. Cal destacar que aquestes iniciatives han tingut molt d'èxit entre la gent gran i que, en els 4 anys que fa que es duen a terme, mai cap d'ells ha dit que no hi vulgui participar.

• El repte de l'Autodeterminació a Bellissens, presentada per Daniel Gallo, psicòleg de la Residència Bellissens del Grup Pere Mata. Després d'avaluar els usuaris amb diverses escales que incloïen ítems complementaris, es va determinar que els principals punts febles a treballar eren aspectes relacionats amb l'autonomia i la sexualitat. Així doncs, es van dissenyar diverses accions per aprofundir en aquests àmbits, ja fos mitjançant intervencions individuals com grupals. Algunes d'aquestes accions van ser permetre als usuaris que fessin alguna compra, que triessin ells mateixos la roba que s'havien de posar, decidir amb qui seurien a taula a l'hora de menjar, escollir el seu esmorzar o variar els horaris establerts per fer trucades.