Newsletter

El director general del despatx d'arquitectes PMMT, Forward Thinking Healthcare Architecture, Patricio Martínez, qui compta amb una dilatada experiència dissenyant i construint hospitals arreu del món, va fer una anàlisi acurada dels factors que no s'haurien d'oblidar a l'hora de concebre i aixecar un nou centre sanitari, tenint sempre present que s'ha d'adaptar a les persones i a l'entorn.

En aquest sentit, PMMT ha desenvolupat el Clear Code Architecture®, un mètode propi i objectiu que garanteix que totes les persones, sense discriminació, puguin utilitzar i gaudir dels espais de manera autònoma. Permet mesurar el nivell d'accessibilitat de qualsevol espai, construït o en projecte, proposant unes mesures que li permetin créixer en termes d'equitat i inclusivitat. 

Així, Patricio Martínez va arrencar la seva exposició assegurant que els hospitals del futur són els hospitals de demà passat, no els d'aquí cinquanta o cent anys, i va apuntar que l'OMS preveu que, en els propers anys, el nombre de persones amb discapacitat augmenti un 40%. Per això, un dels elements que s'ha d'analitzar amb més detall en el moment de dissenyar un nou hospital és el nivell d'accessibilitat. En aquest sentit, va afirmar que la normativa actual compleix només un 3,5% del que seria necessari i que, en contra del que pugui semblar, arribar a cobrir el 85% no té un cost massa elevat.
 

Segons va explicar, per facilitar l'accessibilitat s'hauria d'apostar per sales d'espera polivalents, espais per situar els gossos guia o senyalística en idioma Braille, entre d'altres coses. D'altra banda, l'elecció dels materials és també un factor destacat en la concepció actual dels centres sanitaris, ja que avui dia, la concentració de contaminants en l'aire interior pot arribar a assolir un nivell 5 vegades superior al de l'aire exterior. Per això, va destacar que és important avaluar i comparar objectivament com afecten els materials de construcció a la salut dels espais interiors i, com a conseqüència, a la salut dels seus ocupants.

En la seva intervenció, també va fer referència a altres elements que té en compte i treballa el Clear Code Architecture®. Alguns d'aquests elements són la flexibilitat tipològica, la qual, mitjançant una anàlisi profunda de la mètrica i els paràmetres que defineixen els equipaments sanitaris complexos permet la modulació de les façanes i les estratègies flexibles per a facilitar possibles ampliacions, a més de reduir notablement el temps de construcció de l'Hospital Paramètric. Igualment, la funcionalitat, que aposta per un disseny basat en l'evidència científica, ja que utilitza paràmetres matemàtics per projectar els fluxos de persones, materials i dades de forma correcta i eficaç, o l'eficiència energètica, la qual té com a objectiu aconseguir que l'hospital sigui autosuficient reduint la demanda d'energia, definint estratègies actives i passives i cobrint totes les demandes restants amb energies renovables. A més, també cal tenir en compte, va dir, les TIC i el Big Data, els quals aporten moltes dades que suposen una gran intel·ligència artificial que pot recolzar la realització de diagnòstics, la gestió logística i l'optimització de processos i l'hospital tecnològic, que entén que la integració de la tecnologia del material de construcció amb la de les persones (nanorobots, cascs EEG, pròtesis mecàniques i robòtiques, etc.) donarà lloc al Cyborg Hospital.
 

Per conèixer més a fons el Clear Code Architecture®, podeu consultar el document adjunt amb la presentació que va realitzar Patricio Martínez:

La primera taula rodona de la jornada es va centrar en els ‘Nous rols professionals en l'àmbit de les infraestructures hospitalàries'. Moderada per Jordi Vivancos, responsable de l'Àmbit d'Infraestructures i Manteniment del Consorci Sanitari Integral, va comptar amb la participació del professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i cap d'estudis del grau d'enginyeria biomèdica, Daniel Navajas, i la infermera de la Direcció d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Clínic, Mª Jesús Alcocer.

Daniel Navajas va parlar sobre la creixent importància de l'enginyer biomèdic dins del món sanitari i de les perspectives de futur d'aquesta nova professió. Després d'explicar que un enginyer biomèdic combina els principis de l'enginyeria amb les ciències mèdiques i biològiques per dissenyar i crear equips, dispositius, sistemes computacionals i software per a la cura de la salut, va assegurar que, segons estudis fets als EUA, fins l'any 2024, s'espera un creixement del 23% en la creació de nous llocs de treball que busquin aquesta figura.

Aquest fet es deu a que el desenvolupament de productes que facilita l'enginyeria biomèdica garanteix l'avenç de la medicina. És per això que les universitats han posat en marxa estudis d'especialització en la matèria, com el Grau d'Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Barcelona, que té la interdisciplinarietat, la innovació i la internacionalització com a pilars bàsics.

Finalment, Navajas va reflexionar sobre la importància que té per als hospitals disposar d'enginyers biomèdics a les seves plantilles. Segons va dir, en aquests moments, és freqüent que facin d'interlocutors entre les empreses i els centres, però la seva feina seria molt més eficient si, dins l'estructura hospitalària, hi hagués una persona que compartís una manera de veure les coses i parlés el seu mateix idioma.

Per la seva part, Mª Jesús Alcocer va explicar que la seva experiència com a infermera i el seu coneixement de les necessitats del pacient han servit a l'Hospital Clínic per millorar la infraestructura i adequació dels espais, aconseguint així augmentar la qualitat de les cures i la seguretat del pacient.

Segons va donar a conèixer, l'Hospital Clínic va decidir, l'any 2009, introduir la figura d'una infermera dins la seva Direcció d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica amb l'objectiu que la seva visió permetés innovar i adaptar millor els equipaments als reptes de futur. Objectiu que, tal com va afirmar, s'ha aconseguit. Ara, Alcocer reclama la introducció d'una formació específica en aquest àmbit dins el grau d'infermeria, ja que està convençuda que és un camp en el qual queda molt per evolucionar, amb grans possibilitats de desenvolupament i amb resultats molt positius perquè contribueix a millorar l'eficiència en la gestió de l'equipament, així com la innovació que sorgeix de la practica de les cures. 

Per ampliar la informació, podeu consultar les presentacions que van fer els ponents:

Joan Bayona, director de Serveis Generals del Parc Sanitari Pere Virgili, va ser l'encarregat de moderar la segona taula rodona de la jornada, en la qual es van exposar diferents ‘Eines per millorar la gestió de les infraestructures'. Van ser Rubèn Moragues, director de Serveis Generals de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Raül Enríquez, cap d'Infraestructures i Serveis del Consorci Hospitalari de Vic; Mª Josep Planas, directora de Planificació i Experiència del Pacient de l'Hospital Sant Joan de Déu, i Joan Vila-Masana, director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Clínic, els qui van donar a conèixer els mecanismes que han introduït als seus respectius centres per millorar la gestió de les infraestructures.

Així, Rubén Moragues va exposar ‘Com millorar la productivitat de l'equip de neteja', tenint en compte que es tracta d'un servei amb unes característiques molt particulars, ja que no totes les zones tenen el mateix nivell de risc ni requereixen la mateixa freqüència de neteja, per la qual cosa els horaris del personal són diferents. A més, els centres, en moments puntuals, necessiten serveis extraordinaris per cobrir vidres, alçades, terres, obres i avaries, imprevistos, infeccions, brots epidemiològics, etc.
 

D'aquesta manera, Moragues va explicar que estan treballant en el disseny d'un nou model de contracte amb l'empresa proveïdora del servei. S'ha abandonat el contracte per hores, que comportava l'assumpció de les ineficiències de la companyia, per centrar-lo en unitats diferenciades (classificació dels espais, sistemes de supervisió, necessitat de registre, control de la presència i compliment dels programes). Tota aquesta informació es pot gestionar gràcies a una eina informàtica i a la utilització de dispositius individuals. Finalment, va voler clarificar que aquest sistema de gestió de l'equip de neteja contempla unes garanties salarials i socials per als treballadors.

Per la seva banda, Raül Enríquez va explicar com ‘Optimitzar temps de resposta mitjançant la gestió de les ordres de treball de manteniment amb una plataforma mòbil'. Amb aquesta eina, a més de reduir el temps de resposta, el seu objectiu era eliminar el paper, integrar els arxius, incrementar el rendiment de les persones, i millorar la comptabilitat, la comunicació i el feedback amb el client. Tots aquests reptes els han aconseguit mitjançant la implantació del SAP, que considera d'entrada una tecnologia poc amigable, però funcional, i el disseny d'una app.
 

Enríquez es va mostrar molt satisfet del nou sistema de treball i va assegurar que encara es pot millorar. En aquest sentit, pensa que en el futur es pot disposar d'una major funcionalitat mitjançant una xarxa 4G o Wifi per evitar perdre el que es fa.

A continuació, Mª Josep Planas va parlar sobre la ‘Integració dels espais a pacients amb malalties pediàtriques' i de la importància que aquest aspecte ha tingut en la renovació de l'Hospital Sant Joan de Déu. Va afirmar que el disseny del nou centre es va fer amb un plantejament no només funcional, sinó també emocional i que transmet els valors de la congregació que el regenta: Humanisme, confiança, agraïment i coherència.
 

Tenint en compte que els seus pacients tenen una edat entre els 0 i els 18 anys, va explicar, s'ha intentat cobrir les necessitats de tots, procurant canviar la percepció de la seva estada i de la malaltia. Així, s'han utilitzat els animals com a element decoratiu integrador, s'ha jugat amb el calor de la fusta i la llum per donar confort i s'ha creat l'Espai Famílies per donar acollida en un únic espai als diferents serveis que poden necessitar els acompanyants dels nens ingressats. A més, per donar les gràcies per les col·laboracions que han fet possible aquest nou hospital, s'ha fet visible la imatge de les institucions que més hi han contribuït. sexprice

Finalment, Joan Vila-Masana va donar un ‘Nou enfocament de la gestió tecnològica de l'hospital i de la innovació'. Vila-Masana es va mostrar partidari en tot moment de la necessitat d'innovar per avançar. Així, va explicar que als seus col·laboradors els demana que, en cada nou encàrrec, hi hagi almenys una innovació i, a més, que aporti valor. Aquestes innovacions poden ser puntuals i fer referència a instal·lacions, equipaments i elements constructius, o poden estar integrades dins d'un projecte com a filosofia i procediment.
 

Per a Joan Vila-Masana, totes les innovacions depenen de l'aplicació del coneixement, que arriba per dues vies: la interna, mitjançant grups de treball transversals i multidisciplinaris, i l'externa, a través d'universitats, estudiants i divulgació. Amb aquesta reflexió, va concloure que el coneixement de la tecnologia clínica es troba en els centres sanitaris i que la tecnologia, cada vegada més complexa i híbrida, requereix de personal tècnic qualificat. Per acabar, va destacar que la tecnologia obre un gran canvi en el món de la sanitat i cal estar preparats perquè suposa una gran oportunitat.

Els documents adjunts contenen les presentacions dels diferents ponents: