Newsletter

Les treballadores socials del Consorci Hospitalari de Vic, Carme Guiteras; de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Ascensión Martos, i de l'Institut d'Assistència Sanitària, Anna Ros, van ser les encarregades de presentar la Guia de detecció de persones amb problemàtica social a l'hospital d'aguts, el treball que aquestes institucions han realitzat conjuntament amb la col·laboració de La Unió i l'objectiu final del qual és coordinar i agilitzar la intervenció i resolució dels serveis socials en casos que, en el moment de localitzar-se, pertanyen a l'àmbit sanitari.

Carme Guiteras va explicar que per elaborar aquesta guia, s'ha treballat en els àmbits de medicina, cirurgia general i especialitats, traumatologia, salut mental, ginecologia i obstetrícia i infància i que el personal en el que recau la major part de la feina és, fonamentalment, el d'infermeria, ja que és el que està en contacte amb la persona les 24 hores del dia.
 

D'altra banda, va donar a conèixer la metodologia de treball que s'ha seguit, a partir d'uns indicadors generals establerts pels treballadors socials i definits amb anterioritat i mitjançant protocols específics com els d'infància en risc, violència de gènere i maltractaments a la gent gran. Posteriorment, aquests indicadors es van sotmetre a valoració per tenir consciència de si són un reflex de la realitat o hi ha la possibilitat que s'escapi algun cas i es va concloure que, en funció de la interpretació que se'n faci, es poden perdre casos. Finalment i per manca d'experiències prèvies, es va buscar l'aval d'aquests indicadors a través d'una recerca nacional i internacional de bibliografia.  

Per la seva part, Ascensión Martos va fer l'anàlisi de la problemàtica surgida durant la realització del treball. En aquest sentit, va revelar que es van donar compte de l'hetereogenitat dels sistemes només al recollir les dades dels diferents centres; per la qual cosa va costar definir, sistematitzar i establir una terminologia comuna. Finalment, Anna Ros va assegurar que els serveis socials s'activen quan convergeixen dos indicadors o més.

Els indicadors de cada àmbit estan especificats en la presentació adjunta, en la qual també es pot ampliar la informació de la guia. 

El Consell Comarcal d'Osona, a través de les seves professionals, Mercè Castells i Neus Casvall, qui va substituir a Anna Matas, va donar a conèixer com han aplicat la tècnica de reunió del grup familiar (Family Group Conference) dins el seu àmbit d'actuació. Aquesta tècnica té el seu origen a Nova Zelanda als anys 80, quan els nens i joves maoris entraven en el sistema de protecció governamental i eren retirats de les seves famílies per passar a ser acollits en famílies no aborígens, ignorant les seves tradicions i valors.
 

Posteriorment i després de la reclamació dels dirigents maoris, aquests van poder intervenir com a comunitat per evitar la retirada dels seus infants. Per a ells, la família és la unitat que es coneix millor a sí mateixa, per la qual cosa consideren que tots els membres junts (família nuclear i extensa) poden fer un esforç per assegurar el benestar dels petits.

A partir d'aquest concepte i amb una formació específica, el Consell Comarcal d'Osona està implantant aquesta tècnica d'intervenció familiar que suposa un canvi de mentalitat tant en els professionals com en les famílies, a les que s'apodera per trobar solucions conjuntes. Es tracta d'una tècnica aplicable tant a nivell social com educatiu i sanitari i en la qual el facilitador -figura que té la funció d'acompanyar a la família a l'hora de prendre les seves pròpies decisions- resulta clau. 

El document adjunt recull la informació ampliada del projecte i la descripció d'un cas d'èxit.

L'experiència en la Millora en la coordinació sociosanitària a persones sense sostre a Tarragona la van presentar Mila Ortiz de Landáuzuri, d'Atenció al ciutadà de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Servei Català de la Salut (CatSalut), i Helena Garzón, treballadora social de l'Institut Pere Mata Clínica Psiquiàtrica Universitària.
 

Aquest projecte es va posar en marxa l'any 2013 com a conseqüència de l'increment del nombre de persones que vivien al carrer arran de la crisi econòmica, ja que moltes d'elles patien problemes sanitaris. El seu objectiu és fer una detecció proactiva d'aquests casos, crear un espai interprofessional que permeti donar una atenció integral a l'individu i acompanyar-lo també de manera integral en el seu tractament i reinserció. Fins ara, s'han atès 49 homes i 7 dones.

Després de 4 anys de funcionament, la principal problemàtica amb la que s'han trobat els professionals ha estat la manca d'identificació de les persones, ja que moltes no disposen de DNI, padró o targeta sanitària; la falta de diagnòstic i la dificultat per fer receptes als malalts crònics i el seu accés a serveis especialitzats, especialment amb persones que procedeixen d'altres Comunitats Autònomes o altres països.

Actualment, el principal repte a assolir per millorar el projecte és dissenyar una fitxa de recollida de la informació comú per a tots els serveis i revisar el protocol.

El projecte LUCAS (Lung Cancer Care Surveillance) és un nou model d'atenció compartida del càncer de pulmó que s'ha desenvolupat a l'Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra (AISBE) i que va presentar la treballadora social sanitària de l'Equip d'Atenció Primària Casanova, Susanna Torres. Es tracta d'un programa per atendre a persones que estan a casa sense ingrés hospitalari i que neix per oferir una atenció integral de salut mitjançant la coordinació efectiva de les entitats dels Serveis de salut i els seus professionals.
 

L'aplicació d'aquest programa és possible gràcies a la implicació de 25 professionals de l'Hospital Clínic, l'AISBE i l'ICS especialistes en el diagnòstic i tractament del càncer de pulmó en Atenció Primària, cures d'infermeria i atenció al final de vida. Per iniciar-la, és molt important la Fase de Diagnòstic i Definició del Tractament, que inclou l'avaluació i classificació del pacient segons nivells de complexitat PALCOM, una escala avalada al 2015 que serveix per conèixer la ‘càrrega simptomàtica i complexitat clínica en malalts oncològics avançats, en diferents nivells assistencials'. Quality cosmetic treatments and rejuvenation procedures at competitive prices without compromising on safety or results. Our experienced practitioners offer comprehensive consultations and personalized treatment plans to suit every budget. Discover exceptional value at affordable aesthetic clinics London providing injectable treatments, laser procedures, dermal fillers, and anti-aging solutions. We believe beautiful results should be accessible to everyone, combining professional expertise with cost-effective pricing in convenient London locations. A més, també es fa una valoració sociofamiliar del pacient per saber si s'han d'activar els Serveis Socials.

Al document adjunt, es poden consultar els indicadors específics del treball i quina és la intervenció que s'ha de dur a terme en funció de l'estratificació.

La Residència Falguera, de la Fundació Vallparadís, va crear el taller ‘Cuida't i cuida'l' després de detectar la necessitat que tenien els familiars i cuidadors de persones en situació de dependència al domicili d'adquirir coneixements en la cura d'aquest tipus de malalt per poder fer front a la seva tasca. La directora de la residencia, Sílvia Merino, i la treballadora social, Ángela Gómez, van explicar com funciona aquesta iniciativa i quins són els seus resultats.
 

El taller es destina, fonamentalment, als cuidadors dels usuaris del Centre de Dia i té com a objectius facilitar a aquest col·lectiu un espai de trobada, on puguin rebre informació sobre tots els aspectes relacionats amb la cura a domicili i l'atenció de les persones grans en situació de dependència; prevenir situacions de sobrecàrrega mitjançant informació, formació i facilitació d'eines per a la cura de les persones que tenen al seu càrrec i assessorar des de cada disciplina en el tracte i cura dels pacients.

Els coneixements facilitats pel taller se centren en quatre àmbits: Salut i físic, sociofamiliar, psicològic i d'oci i relacions socials. Així, els aspectes més valorats pels alumnes són tots els que tenen a veure amb la mobilització del malalt, el comportament i l'evolució que seguirà, les ajudes tècniques i socials que existeixen, i la importància de realitzar exercici físic i de compartir activitats que li agradin.

El document adjunt aporta informació ampliada sobre aquest taller.

La treballadora social sanitària de CASM Benito Menni Granollers, Elena Sánchez, és la responsable del programa de suport social en salut mental a la primària social i sanitària, qui va presentar aquest projecte. Va iniciar l'explicació de la seva experiència assegurant que per dur a terme una atenció eficient del pacient de salut mental, especialment dels que pateixen un trastorn greu, és necessari coordinar l'atenció que reben dels diferents professionals (sanitat, infermeria, treball social, educadors, etc.) i proporcionar una atenció integrada i centrada en la persona, donant resposta a les necessitats que plantegin.

D'aquesta manera, els objectius principals del programa, que s'ha dut a terme a la zona de la Vall del Tenes i les Franqueses del Vallès – Granollers Nord, al Vallès Oriental, són compartir la responsabilitat assistencial i treballar de forma col·laborativa i proactiva; integrar i desenvolupar el diagnòstic social per planificar les intervencions i centrar l'atenció del pacient en les seves necessitats de salut i de situació psicosocial.

La satisfacció de pacients i professionals pel funcionament d'aquest programa farà que l'any 2018 es desplegui al districte de Gràcia de Barcelona.

Els resultats del programa es poden consultar al document adjunt.

Anna Tarrida, treballadora social de l'Hospital d'Igualada, Consorci Sanitari de l'Anoia, va ser l'encarregada d'explicar el Treball social en una Unitat Geriàtrica d'Aguts (UGA) centrat en els pacients amb fractura de maluc; problema pel qual la UGA d'aquest centre va iniciar la seva activitat assistencial al juliol de 2010.
 

La finalitat d'aquest treball és reduir al màxim el temps de permanència a l'hospital per causa d'una fractura de maluc i afavorir que la persona torni al seu entorn el més aviat possible, evitant el seu pas per la Unitat de Convalescència, de Llarga Estada Temporal, centres sociosanitaris i residències.

Per aconseguir-ho, quan una persona ingressa a l'UGA procedent d'Urgències amb una fractura de maluc, es prioritza la intervenció quirúrgica precoç (abans de les 48 hores), es reeduca la sedestació i la bipedestació precoç (abans de les 24 hores post intervenció), s'inicia el procés de rehabilitació de la reeducació de la marxa de forma precoç (abans de les 48 h. post intervenció), es planifica l'alta hospitalària mitjançant el procés de valoració geriàtrica integral per intentar que retorni al seu entorn amb el mínim de discapacitat possible. La treballadora social, per la seva banda, fa una valoració i un diagnòstic social del pacient

Amb aquest programa, l'Hospital d'Igualada ha aconseguit reduir l'estada hospitalària (5,9 dies) i que el 52% dels pacients atesos tornin a casa seva alhora que també han minvat ostensiblement els reingressos i la mortalitat.

El document adjunt aporta més informació sobre aquesta experiència.

El treball de derivació de persones ateses de la planta d'oncohematologia de l'ICO Badalona a la unitat de cures pal·liatives del CSS Carme, presentat per Mercè Riquelme, treballadora social de I'Institut Català d'Oncologia, l'ICO Badalona, de l'Hospital Germans Trias i Pujol, es va iniciar el 2015 des del Servei de Suport Integral (SSI) per crear un circuit, fins aleshores inexistent, que permetés realitzar ingressos durant el cap de setmana al CSS El Carme. D'aquesta manera, s'aconseguiria optimitzar el recurs sociosanitari i contribuir a disminuir l'estada mitja de l'hospital.
 

La posada en marxa d'aquest nou circuit va requerir la implicació del personal mèdic, d'infermeria i d'administració de la planta d'hospitalització de l'ICO i el disseny del protocol d'actuació. Fins aleshores, la col·laboració dels professionals dels diferents àmbits, que han treballat conjuntament, ha fet que el projecte hagi funcionat i s'hagi augmentat la demanda de peticions d'ingrés i el percentatge estable d'ingressos sobre les peticions sol·licitades, que actualment, es situa al voltant del 40%.

El document adjunt inclou la metodologia que s'ha seguit per fer efectiva aquesta derivació i amplia els resultats de la seva aplicació.

La treballadora social de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Cristina Secanella, va finalitzar l'exposició d'experiències explicant el treball realitzat pel seu centre sobre si Influeix el grau de complexitat inicial de la persona atesa per una unitat de cures pal·liatives d'aguts en la seva posterior ubicació a l'alta. Es tracta d'un estudi observacional, descriptiu i prospectiu realitzat el 2015 per analitzar si la presència de determinats factors de complexitat en les persones que són ateses per una UFISS (equip de suport intrahospitalari de cures pal·liatives), moltes d'elles afectades per una malaltia oncològica, influeixen a l'hora d'ubicar la persona quan rep l'alta de l'hospital.
 

Les principals conclusions que s'extreuen d'aquest estudi són que aquest tipus de persones presenten una elevada variabilitat i número de factors de complexitat i que alguns d'aquests factors estan definits i són identificables i s'associen a una diferent ubicació a l'alta.

Al document adjunt es pot ampliar la informació sobre aquest treball.