Necessitat d’un conveni mixt constituït per un marc general i d’empresa

Les reflexions d'aquest grup van girar al voltant del futur dels conveni/s del sector/s; la delimitació dels espais de regulació laboral: el conveni laboral i d'empresa i la participació dels professionals facultatius i d'infermeria. De manera unànime el grup de treball va considerar necessari dotar el sector d'un únic conveni marc, però amb excepcions.

Aposta per un conveni marc amb excepcions:

En aquest sentit, es va posar de relleu la necessitat que es tracti d'un conveni suficientment flexible per, d'una banda, permetre l'existència de “compartiments” per adaptar-se a les característiques dels quatre subsectors i, per l'altra, deixar espai per a la negociació col·lectiva en el si de les entitats. Així mateix, es va coincidir que ha de possibilitar l'articulació d'espais per a la negociació amb els professionals facultatiu i d'infermeria.

• un primer general.

• un segon nivell, dins del conveni general, que inclogués les diferències en els subsectors.

• un tercer nivell, en el qual es deixés espai per a les entitats i, al mateix temps, es permetés un espai per al personal facultatiu i d'infermeria.

Noves titulacions de grau

Tanmateix, es va reflexionar sobre la importància d'abordar, en el marc unificador del futur conveni, la problemàtica de les noves titulacions de Grau resultat de la implementació de l'espai europeu d'ensenyament superior. Hi va haver consens general en la necessitat de vincular les retribucions a les funcions realitzades en el lloc de treball més que al nivell formatiu i la titulació acadèmica.

Delimitació dels espais de regulació laboral: conveni general i empresa

Referent a la delimitació dels espais de regulació laboral dins el conveni mixt en un marc general (estructural) i un complementari (variable), es van consensuar els diferents punts que s'inclourien en cadascun d'ells (vegeu taula ).

Participació dels professionals facultatius i d'infermeria

Es va subratllar la coincidència en la necessitat d'activar marcs que vehiculin l'opinió del personal facultatiu i d'infermeria. De forma unànime, es va considerar que aquest punt no es pot articular mitjançant un conveni franja i es va apostar per desenvolupar espais permeables tant a la negociació sectorial com d'empresa.

Es diferencien tres nivells negociadors en aquests dos col·lectius:

• sectorial (de negociació col·lectiva amb totes les organitzacions sindicals).

• d'empresa (participatiu i de diàleg professional -no sindical- en la gestió dels centres).

• individual (en el procés de fixació i avaluació de la retribució variable en funció d'objectius).