Construcció en pro de l’assistència

Des dels anys noranta s'ha desplegat i consolidat a Catalunya un model arquitectònic singular en el disseny dels equipaments sanitaris que incorpora una sèrie d'elements –que caracteritzen els equipaments sanitaris realitzats durant aquests anys i que són comuns, en major o menor grau, a les diferents línies assistencials– amb l'objectiu de facilitar els principis assistencials que articulen el model sanitari català, consolidat per la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya.

D'aquesta manera, en aquestes dues últimes dècades s'han dissenyat els centres a partir d'uns plantejaments homogenis des del punt de vista conceptual i funcional però que, al mateix temps, han permès un grau de llibertat formal suficient per oferir una resposta arquitectònica particular i singular a cada situació i a cada territori. Aquest plantejament s'ha anat concretant en una tipologia de centres assistencials dissenyats d'acord amb les característiques següents:

• Accessibilitat

• Intimitat i confort

• Integració en l'entorn

• Flexibilitat

• Qualitat, sostenibilitat i tecnologia

La creixent sensibilització en relació als aspectes mediambientals en general i en la construcció en particular, juntament amb una normativa estatal i autonòmica estricta, ha fet que mesures considerades com a sostenibles en el disseny dels nous hospitals hagin esdevingut un element essencial a l'hora de projectar aquests equipaments.

Tot i no tenir competències directes ni des del CatSalut ni des del Departament de Salut en relació a les mesures que afecten a l'edificació, existeixen eines per potenciar la incorporació d'elements en el disseny que potenciïn el caràcter sostenible dels nous hospitals tant en el període de construcció com en el d'utilització.

La valoració d'elements que facilitin la disminució del consum energètic, la generació de forma eficient de l'energia i la conducció eficient de l'edifici final, han de ser aspectes amb una ponderació suficient en l'elecció dels projectes per tal d'incentivar la incorporació de mesures sostenibles més enllà de les exigibles per la normativa actual.

És, per tant, una obligació de l'administració en la remodelació o construcció de nous equipaments sanitaris, imprescindibles per una millora continua de la prestació de serveis sanitaris de qualitat, contribuir a la reducció del consum de recursos que pugui comprometre el desenvolupament de generacions futures mitjançant la incorporació de criteris que permetin obtenir un edifici més sostenible en el seu conjunt.

Podeu consultar la presentació de Jordi Lamas, gerent d'Infraestructures de l'Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut.