La responsabilitat social corporativa en la gestió de les persones

El grup va estar conduït per Joan Grané i Jordi Pujol, membres de la Junta Directiva de La Unió, amb el suport de Xavier Baro, director de Relacions Laborals, Corporatives i Institucionals. Hi van participar 35 directius. Relació d'assistents.

La reflexió inicial que es va proposar com a fil conductor de les aportacions del debat va ser la següent:

La responsabilitat social corporativa abasta molts aspectes diferents (mediambiental, organitzatiu, laboral, etc.) però és en moments de grans dificultats, com els actuals, en els quals s'han endurit les condicions laborals, quan convé emfatitzar el respecte a les persones que treballen a les organitzacions sanitàries i socials. Tenim bons exemples de responsabilitat organitzativa tant per part de l'empresa com per part dels professionals, per exemple, el fet de l'acceptació de rebaixes salarials per garantir el manteniment de llocs de treball, i volem compartir aquestes bones pràctiques.

Per desenvolupar el debat, el grup va fer unes consideracions prèvies sobre quatre aspectes: definició de  Responsabilitat Social Corporativa, definició de bona pràctica, conseqüències d'una pràctica poc encertada i identificació d'aquells aspectes en els quals es poden articular bones pràctiques en la gestió de les persones.

Per ajudar a fer aquesta anàlisi, el grup de reflexió va abordar la Responsabilitat Social Corporativa en la gestió de les persones i va prestar especial atenció a tres qüestions:

• Quines bones pràctiques de responsabilitat social han ofert un adequat clima de treball?

• Quins valors i sensibilitats cal demostrar en la gestió de persones?

• Cal crear un clima favorable a la implicació i a la coresponsabilització?

De manera resumida, expliquem aquí les principals bones pràctiques identificades en la gestió de les persones i que s'articulen al voltant de:

• les polítiques de gestió de les persones: basades en una bona selecció de persones a partir d'uns valors i uns mèrits, que incorporin la valoració de resultats a nivell individual, grupal i d'alta direcció.
• les estructures organitzatives: cal incentivar una participació funcional estructurada mitjançant comissions i comitès i cal promoure una visió sistèmica a través de la formació i la comunicació per tal d'afavorir la coordinació del contínuum assistencial i la gestió per processos.
• la comunicació: és una eina, informació i comunicació, compartida per tota l'organització i cal que sigui fluïda, dinàmica i rigorosa i que incentivi el debat professional col·lectiu.
• els valors: l'actuació ha d'estar fonamentada sobre  els valors de l'entitat, en sintonia amb els continguts tècnics i ètics de l'organització.
• el desenvolupament professional: s'ha de construir de manera progressiva i meritocràtica.
• els lideratges: s'ha d'empoderar els professionals per tal d'afavorir lideratges transformacionals.

Les principals conclusions del grup són:

• Les entitats han de construir uns equips professionals sobre una bona selecció de persones i fer-los créixer a partir de l'avaluació contínua i la meritocràcia. Cal desenvolupar polítiques de formació orientades a la persona i a l'empleabilitat i que contemplin l'accountability individual.
• S'observa la necessitat de situar la pràctica professional en organitzacions desburocratitzades, en les quals la comunicació fluïda constitueixi la base relacional articulada sobre la confiança.
• Cal fomentar el desenvolupament de professionals que puguin exercir un lideratge transformacional sobre les organitzacions en un entorn de canvi permanent i de sostenibilitat.

Podeu accedir a la reflexió completa del Grup 2.