L’ètica en les organitzacions sanitàries

Allan Williams, farà ja més de vint anys, es plantejava les següents preguntes: Qui és l'agent actiu i responsable de l'atenció sanitària? Qui és el pacient? Allò que volen els pacients és lícit, legítim, raonable i possible? És el metge un gestor de l'assistència? Davant de qui és responsable el metge o el professional assistencial?

La resposta a aquestes qüestions obliga a superar els plantejaments bioètics des de l'àmbit del cas clínic i abordar les situacions en el marc més ampli de les organitzacions.

La medicina gestionada, l'ètica dels negocis i de les empreses i l'impuls de les acreditacions tipus joint commission ens porten a una visió més filosòfica i política dels dubtes ètics en el marc de la cura de la salut.

En el Grup Sagessa, des de fa més de 10 anys, hi ha una direcció que ha promogut la bioètica en tots els seus centres, impulsant la formació individual i col·lectiva, creant comissions que després serien comitès d'ètica assistencial acreditats (sis en total) i elaborant codis ètics de centre i de grup.

Hi ha consultes externes de bioètica de fàcil accés a la població, equips de consulta a peu de llit i bioètica en línia a la Intranet.

En la consulta més antiga (Hospital Universitari de Sant Joan de Reus) en els darrers cinc anys s'han atès 230 casos nous, sobre voluntats anticipades, donació d'òrgans, donació del cos a la ciència, interrupció d'embaràs, assetjament, petició d'eutanàsia i traspàs de tutoria.

Els CEA són el pilar sobre el qual es fonamenten les principals activitats en ètica dels centres. Fulls d'ètica, jornades de formació, web i eines de suport al registre d'incidències sobre ètica en la història clínica electrònica són mitjans que busquen una implantació total de l'ètica en els nostres centres.

En la construcció d'un nou hospital, les recomanacions del CEA van influir en les especificacions per tenir cura de la confidencialitat, la intimitat física i també en la millora dels espais d'informació a les famílies i de les sales de dol.

En el moment actual falta completar actuacions en l'àmbit de l'ètica social de les residències, incrementar les consultes externes i el servei en línia, donar més suport al professional mitjançant la història clínica en xarxa i abordar la responsabilitat social corporativa amb decisió.

Una empresa, per tenir bona reputació, ha de tenir valors i creure-hi, fer-los públics, realitzar bones pràctiques en conseqüència. Això farà que l'empresa sigui fiable.

El plantejament ètic d'un empresa sanitària no pot ser dissenyat i impulsat només pels professionals. Hi han de participar tots els grups d'interessos (stakeholders) que inclouen pacients i famílies, treballadors, comandaments, directius i propietat dels centres, i també proveïdors, sindicats, associacions professionals, mitjans de comunicació, grups socials i ciutadania.

Podeu accedir a la presentació d'Eduard Prats, president del Comitè d'Ètica de Sagessa.