Reptes de funcionament de la xarxa assistencial: Atenció Primària, Hospitals i Sociosanitari

El gerent del Parc Sanitari Pere Virgili i membre del Consell de Sector d'Atenció Sociosanitària de La Unió, Arturo Míguez, va ser l'encarregat de moderar la taula rodona dedicada als ‘Reptes de funcionament de la xarxa assistencial: Atenció Primària, Hospitals i Sociosanitari'. En ella, van participar el director del centre d'Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi, Lluís Gràcia; la directora de l'Àrea d'Atenció Primària i Atenció a la Comunitat de l'ICS, Rosa Morral; la directora clínica d'Urgències de l'Hospital Vall d'Hebron, Assumpta Ricart, i la directora del Servei d'Urgències de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Mireia Puig. 

Lluís Gràcia va donar el punt de vista de l'Atenció Primària en el sector sociosanitari explicant els ‘Reptes de funcionament de la xarxa assistencial'. En aquest sentit, va explicar que “la relació entre ambdós àmbits encara no és prou fluida” i va donar a conèixer què necessita l'AP del sociosanitari: accessibilitat per a l'ingrés directe des de la comunitat, afavorir estratègies per al coneixement dels professionals, confiança en les competències mútues i proximitat a l'APS per fer una correcta transició de sortida cap a la comunitat.
 

Com a responsable de l'Àrea d'Atenció Primària de l'ICS, Rosa Morral va aportar una visió més estratègica de l'AP. Inicialment, va fer un repàs de les xifres d'actuació de l'AP i de la tipologia de pacients que arriben als centres d'aquest àmbit per, després, reclamar una major autonomia dels professionals i una necessitat de millora dels processos compartits i consensuats entre tots els agents implicats en l'atenció a la persona (AP, hospitals, serveis d'urgències i serveis sociosanitaris).

Assumpta Ricart i Mireia Puig, per la seva banda, van representar l'àmbit dels centres hospitalaris des del servei d'urgències. La primera va opinar que “s'ha de donar un major valor social a les urgències” i que és molt important “poder identificar, en el moment de l'ingrés, si un pacient haurà de ser tractat des de l'àmbit sanitari o social després del seu pas per aquest servei”. En aquest sentit, va assegurar que l'objectiu és que la persona estigui el menys temps possible a urgències, per la qual cosa es fa imprescindible una bona estratègia de segmentació. En cas contrari, es produeix una concentració dels recursos en l'atenció als pacients crònics amb major risc d'hospitalització, en perjudici de la promoció de la salut i l'autonomia.

Mireia Puig, en la seva exposició, va donar especial importància a l'atenció dels pacients que presenten multimorbiditat i fragilitat. Sobre ells, va afirmar que l'atenció clàssica a urgències comporta riscos per a aquests pacients i, també, per al sistema sanitari. Així mateix, va apuntar que, per tant, l'adaptació del servei és imprescindible per poder donar una atenció de qualitat i eficient. Per fer-ho possible, considera que s'ha de produir una alta resolució a urgències, que generi la possibilitat que molts pacients completin l'assistència en entorns especialitzats fora de l'Hospital i que l'atenció als pacients més vulnerables tingui un procés específic. Finalment, Puig va coincidir amb Assumpta Ricart en el fet que cal “fer una avaluació correcta del pacient per definir de quin tipus és i triar el destí més adequat i, per això, és necessari disposar d'un bon treball en xarxa”.
 

En les presentacions adjuntes, es pot ampliar la informació de cadascuna de les intervencions.