La III Jornada Tècnica d'Infermeria de La Unió, celebrada a iniciativa del Consell Tècnic Assessor (CTA) d'Infermeria de La Unió, va tenir lloc el passat 16 de novembre a l'Hospital Clínic de Barcelona i va congregar uns 200 professionals amb l'objectiu de compartir experiències innovadores de tots els sectors de la salut i en tots els àmbits professionals on intervé la infermera.
La sessió fou inaugurada amb una conferència a càrrec del professor i comunicador Joan Elias . Tot seguit es va presentar l'estudi del Benchmarking d'infermeria de La Unió. En acabar es van exposar en la taula "Temps de crisi", moderada per Teresa Nicolás, membre del CTA d'infermeria de La Unió, les 5 experiències orientades a l'eficiència en la gestió de les cures infermeres, a càrrec de: Conchita Agustín de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Mireia Labarta del Consorci Sanitari Integral ; Jordi González de l'Hospital Benito Menni; Catalina Rodriguez de l'ABS de la Selva del Camp-Grup Sagessa, i Jaume Güell de l'Hospital Clínic.

Anna Riera,
directora assistencial, d'anàlisi sectorial i de participació de La Unió, i Adelaida Zabalegui,
directora d'infermeria de l'Hospital Clínic de Barcelona i membres del Consell Tècnic Asessor d'Infermeria de La Unió, van ser les encarregades de presentar la III Jornada Tècnica d'Infermeria de La Unió.
Anna Riera va explicar que, des dels seus inicis, el Consell Tècnic d'Infermeria de La Unió ha apostat per reivindicar el paper dels professionals de la infermeria com a motor generador de coneixement i de canvi, a través de jornades com aquestes, les quals permeten compartir les diferents experiències que es duen a terme en els centres sanitaris associats a La Unió. En aquest sentit, Riera va indicar que en la Jornada d'enguany s'ha obert la participació a tothom, animant els diferents centres a enviar les seves experiències innovadores amb la finalitat d'abastar el màxim nombre d'oportunitats en l'escenari actual. Per tant, a banda de les 5 experiències presentades en el marc de la jornada, properament es penjaran a la web de La Unió la totalitat d'experiències rebudes, les quals podran ser consultades i compartides.
Per la seva banda, Adelaida Zabalegui va destacar l'esforç actual de la infermeria catalana per adaptar-se als canvis en l'entorn sanitari i per innovar. Zabalegui va assenyalar que aquest nou context permetrà visualitzar de forma més evident la tasca desenvolupada per la infermeria i el seu paper clau en l'àmbit assistencial. Referent a aquest últim aspecte, la directora d'infermeria de l'Hospital Clínic de Barcelona va reclamar la participació activa dels professionals de la infermeria en la presa de decisions i un nou marc que permeti el seu desenvolupament complet, tal i com succeeix en altres països europeus i als EUA.

Joan Elias va centrar la seva presentació en el fet que cal fer de manera individual uns abordatges nous de les situacions de canvi o de transició, fins i tot d'aquelles que requereixen solucions innovadores. A l'hora de fer aquest exercici va destacar la necessitat de prendre certa distància de la realitat i fins i tot de com s'ha estat actuant individualment. En aquest sentit, va recordar les paraules del neuròleg portugués Antonio Damásio: "els humans són presoners del seu entorn i de les seves emocions".
En relació als moments de transició, va remarcar la diferència entre canvi i crisi. Segons Elias, el canvi és l'alteració de la realitat focalitzada a la millora i la crisi és un trencament. En aquest sentit, va fer èmfasi en què mai com ara els canvis han estat tan ràpids i que per aquest motiu, l'adaptació és necessària però alhora difícil. Per tant, en l'actual entorn, va fer èmfasi en la necessitat de buscar solucions innovadores de manera individual.
Podeu accedir a la presentació de Joan Elias, professor d'EADA Business Scool, comunicador i conferenciant.

Joan Maria Ferrer, director d'Assessorament, Consultoria i Serveis a l'Associat de La Unió, i Lena Ferrús, membre del consell Tècnic Assessor d'Infermeria de l'entitat va abordar El benchmarking, una eina que contribueix a la millora dels resultats . Ferrer va explicar els objectius principals del benchmarking en el marc de La Unió i les raons per les quals l'enitat ha decidit posar-ho en pràctica, com el fet d'esdevenir un espai de reflexió per generar coneixement compartit i posar en valor allò que fan i aprenen les organitzacions sanitàries i d'atenció a la dependència.
Lena Ferrús,
va presentar l'estudi de benchmarking d'infermeria de La Unió, el qual s'ha desenvolupat amb la voluntat de compartir coneixement de forma continuada amb les aportacions de tots els centres que hi participen.
Ferrús
va explicar que la participació dels associats a La Unió en aquesta primera etapa del benchmarking d'infermeria ha estat de 28 institucions (26 Hospitals i 19 CAP'S). També es va referir als passos de futur i va assenyalar algunes de les aportacions/beneficis d'aquesta eina: la visualització de la cura infermera; consensuar el càlcul dels indicadors que donarà la possibilitat de comparar; la definició d'estàndards de forma consensuada; la comparació de l'evolució d'un centre en relació a l'evolució dels altres centres de la plataforma; el treball en xarxa; la possibilitat de compartir, aprendre i innovar, i la revisió i determinació de les característiques dels indicadors: temporalitat, freqüència, repensar si s'escauen les mostres, etc.
Podeu accedir a les presentacions de Joan Maria Ferrer i de Lena Ferrús .

El programa 5' Sessions clíniques d'infermeria de curta durada a través de Webcast, desenvolupat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha comportat molts avantatges sobre la formació tradicional de les infermeres.
De les funcions desenvolupades per la infermeria, la més destacada és l'assistèncial a l'usuari sense oblidar la importància de la recerca, gestió i docència. En l'evolució d'aquestes funcions, hi ha entrat un nou element: la innovació. Aquest factor ha comportat un major desenvolupament del coneixement que cal aprendre a gestionar.
El programa 5' proposa: sessions clíniques de curta durada (5 minuts), un dia a la setmana, interactives i a través de Webcast. Aquest programa combina continguts, serveis (suport i seguiment, forma de presentació, preparació per a la gravació, accès a sessió en directe) i tecnologia (Windows XP, 7; Internet Explorer 7 o superior; Microsoft Live Meeting / OCS; Media Player Codec; Micro–altaveus; Grabació/edicionsvídeos; etc.).
L'equip assistencial és qui s'encarrega de la gestió dels continguts i dels serveis, i l'equip tècnic, de la infraestructura.
L'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha demostrat que les sessions 5' aporten autoaprenentatge, satisfacció personal, treball en equip i reconeixement, entre d'altres beneficis. Així com aconsegueix apropar el coneixement de manera més eficient.
Alguns dels reptes per a la segona temporada del programa són reedefinir les necessitats de formació continuada, potenciar la cultura de les sessions, incorporar noves formes de sessions i impulsar una difusió externa de lliure accés.
Podeu accedir a la presentació de Conchita Agustín de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

El projecte s'emmarca en el sistema de gestió LEAN HEALCARE que s'ha implantat en el Consorci Sanitari Intengral (CSI) des de l'estiu de l'any 2009. Aquest sistema persegueix millorar la qualitat, eliminar el malbaratament i reduir els temps de lliurament. Després d'un any de l'obertura de l'Hospital Sant Joan Despí-Moises Broggi s'han detectat algunes oportunitats de millora a les unitats d'hospitalització relacionades amb l'ordre, el manteniment dels espais i l'excés d'estoc a les àrees de magatzem.
Per millorar aquests aspectes, s'ha aplicat una de les eines LEAN: les 6 S. Aquesta eina té les següents fases: separar (distingir allò que és necessari d'allò que no ho és), ordenar (un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc), netejar (netejar i intentar mantenir-ho sempre net), estandarditzar (mantenir i controlar els tres punts anteriors), sostenir (seguir les normes, conservar i mantenir bones costums) i la seguretat (en el marc de la seguretat del pacient i de les persones que hi treballen).
L'objectiu d'implantar i consolidar la metodologia de les 6S a les unitats d'hospitalització s'ha dut a terme mitjançant el següent procés:
Planificació (novembre de 2010): designació del professional líder del projecte, creació de l'equip de treball, calendari d'activitats (5 dies = setmana 6S) i assignació d'una unitat pilot.
Presentació de l'eina i el calendari als professionals de la unitat, conjuntament amb l'equip directiu.
Implantació: l'equip avalua la situació inicial (mitjançant una auditoria), identificant els desviaments de la norma 6S i proposant accions de millora immediates.
Avaluació al final del procés (5 dies) mitjançant una nova auditoria.
Difusió dels resultats a l'equip directiu (el qual té un compromís amb el resultat i amb les mesures proposades) i als professionals de la unitat.
Seguiment de l'evolució de les millores obtingudes.
Cronograma d'implantació a la resta d'unitats.
Com a resultats obtinguts destacar que, a la unitat pilot, l'auditoria inicial va ser d'un 25% d'acompliment dels estàndards. Després de la setmana 6s, d'un 71%; als 15 dies, del 56%; al mes, del 60%, i del 72%, als tres mesos. Les mesures van permetre reduir l'estoc en 3.000€.
Aquesta metodologia ha servit per identificar i eliminar el malbaratament. Així mateix, ha comportat una millora de l'organització del lloc de treball, un augment de l'eficiència del procés i de la seguretat del pacient/professionals i la implicació dels professionals cap a una millora contínua.
Podeu accedir a la presentació de Mireia Labarta, responsable Unitats d'hospitalització de l'Hospital Sant Joan Despí-Moises Broggi.

Es va detectar que un ampli conjunt poblacional amb necessitats nutricionals alterades requeria d'un suport, seguiment i control específics per prevenir i evitar riscos de malnutrició destacables o bé un estat nutricional alterat. Per tal de donar resposta a aquestes necessitats, des del Clúster de Salut Mental de Sant Boi de Llobregat es va desenvolupar el següent projecte: un dispositiu electrònic (PC portàtil- tablet PC) amb un software integrat, que la persona té al seu domicili, i que permet ser individualitzat pels equips de salut en funció de les necessitats de cadascú.
Aquest dispositiu serveix com a suport i guia nutricional oferint una dieta adaptada i un ventall de menús preestablerts. L'aparell està interconnectat amb els equips de salut per fer el seguiment i control nutricional i d'altres paràmetres de salut associats (T.A., diabetes, etc.). Així mateix, està connectat amb una empresa de distribució d'aliments (supermercat) per tal generar les comandes de forma automàtica, en funció dels menús escollits per l'usuari, i facilitar els aspectes de preparació i logística.
Els objectius del projecte són de tres tipus: de SALUT – Millorar l'estat i hàbits nutricionals, la qualitat de vida i l'optimització de recursos (potenciant les TIC); de CREACIÓ DE NEGOCI – Innovar en serveis i productes del sector sanitari, i de FOMENT DE VALORS CORPORATIUS – Potenciar que les empreses orientin els seus productes i serveis per cobrir necessitats poblacionals i millorar la seva qualitat de vida.
La metodologia que es va seguir va consistir en determinar una població diana amb uns criteris d'inclusió nutricionals i de salut. Llavors es va facilitar a aquestes persones el dispositiu electrònic amb el Tutor Nutricional i, finalment, es van comparar i avaluar els resultats de les escales nutricionals i d'altres variables de salut abans i després de fer servir aquest aplicatiu.
Els resultats obtinguts han estat els esperats i es poden dividir en tres àmbits: SALUT- Millora de l'estat nutricional i els paràmetres de salut establerts (T.A., glicèmia, sobrepès, etc.); EMPRESARIAL – Introducció d'un nou producte en les carteres de serveis dels organismes, entitats o empreses de l'àmbit sanitari i d'altres sectors (tecnològic i alimentari), i INSTITUCIONAL – Generació de valor afegit a les organitzacions que hi participen assumint la seva responsabilitat social corporativa amb productes i serveis orientats a aconseguir un benefici poblacional.
Com a conclusions destacar que l'aplicació de les noves tecnologies i la recerca de sinèrgies en d'altres sectors per innovar en productes sanitaris genera la possibilitat de crear eines que donen resposta a necessitats no satisfetes de la població i milloren el seu estat de salut. Això reverteix directament en el Sistema Sanitari amb una disminució i optimització en la utilització dels recursos.
Podeu accedir a la presentació de Jordi González, supervisor d'Infermeria de Benito Menni CASM Sant Boi.

En el marc del Pla innovació d'Atenció Primària de Salut del Grup Sagessa es va dur a terme una prova pilot durant el mes de setembre amb l'objectiu d'augmentar el grau de resolució del pacient crònic, incrementant les competències i la independència de la infermera a l'APS.
Amb aquesta prova pilot es va fer una aposta per millorar el control de la patologia, l'atenció integral al pacient crònic i evitar la duplicitat de visites metge/infermera innecesàries, disminuint les visites médiques per optimitzar recursos i incrementant l'autonomia professional de la infermera.
La metodologia que es va dur a terme va consistir en la revisió i adaptació dels processos d'atenció d'informació (PAI), la formació teórico‐pràctica de la infermera en les noves competències, la creació d'un formulari informatitzat a la història clínica (OMI‐AP). Finalment, les infermeres formades han obtingut un certificat de privilegi (JCI) que les acredita per desenvolupar aquestes funcions.
S'han acreditat 207 plans terapèutics, de 169 malalts, dels quals el 34% (33) han requerit modificació de tractament i el 21% (20) han tornat al metge per revaloració del cas i del pla terapèutic.
La prova pilot ha comportat una bona acceptació del projecte per part de tots els professionals i pacients. Tot indica que es podran assolir als objectius fixats i que, si l'avaluació és l'esperada, s'implantarà a tots els Equips d'Atenció Primària de les Àrees Bàsiques de Salut del Grup Sagessa.
Podeu accedir a la presentació de Catalina Rodriguez de l'ABS de la Selva del Camp-Grup Sagessa.

És conegut que l'Hospitalització Domiciliaria (HD) és una alternativa a la Hospitalització Convencional (HC) en el malalt crònic, considerant el domicili com el "millor lloc terapèutic" i assegurant que no existeix “inferioritat assistencial” respecte els malalts ingressats.
Aprofitant els coneixements anteriors i recolzats en l'experiència dels professionals que formem part de l'Institut Clínic de Malalties Hemato-Oncológiques (ICMHO), l'any 2.000 es va implementar una Unitat d'Hospitalització a Domicili (UHD) per a pacients hemato-oncològics, amb un equip format per professionals experts. Partint d'aquestes premisses l'equip va establir un protocol assistencial basat en l'atenció directa al domicili del malalt, portat a terme per infermeres expertes en l'atenció de malalts hemato-oncològics amb una coordinació mèdica des de l'hospital.
Els malats atesos per la UHD presenten un perfil de “malalt ambulatori” requerit en aquest context, a finals de l'any 2.000, es va iniciar un programa de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics (TPH) domiciliari, únic en el nostre entorn. L'experiència acumulada ha permès estendre l'activitat a altres tipus de malalts hemato-oncològics obrint noves línies d'atenció.
L'objectiu del programa és l'adequació assistencial pels malalts i cuidadors amb la intenció de oferir-los el millor lloc terapèutic possible. Els objectius secundaris són l'optimització de recursos d'HC i HdD i la reducció de costos per procés.
S'ha realitzat una anàlisi comparativa dels temps d'ocupació i costos diferencials entre pocessos HC/HdD i el programa d'UHD. Actualment, amb les línies implementades i en els 11 d'anys de vigència de la UHD, s'ha aconseguit estalviar un nombre d'estades hospitalàries molt important i una gestió més eficaç de les agendes d'HdD, millorant el temps de resposta d'aquest dispositiu a les necessitats clíniques dels malalts.
Els resultats obtinguts per la UHD-ICMHO permeten concloure que l'atenció domiciliaria és una alternativa real a l'hospitalització convencional en els malalts amb càncer, permetent optimitzar els dispositius assistencials hospitalaris reduint estades i despeses. El fet de tractar els malalts a casa seva, respectant al màxim el seu entorn personal, familiar i social, suposa un valor afegit en la qualitat assistencial i, possiblement, en la qualitat de vida de les persones ateses.
Podeu accedir a la presentació de Jaume Güell, de l'Hospital Clínic.

Dolors Llorens,
membre del Consell Tècnic Assessor (CTA) d'Infermeria de La Unió. Helena Ris,
directora general de La Unió i Josep Maria Piqué,
director general de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Durant la cloenda de la Jornada Tècnica d'Infermeria, Dolors Llorens va assenyalar la importància de compartir experiències innovadores per tal de contribuir a la millora continuada de la pràctica assistencial infermera més en els entorns actuals. Per la seva banda, Josep Maria Piqué va fer èmfasi en el fet que les més de trenta experiències presentades són una millora no només per l'àmbit infermer sinó també per tot l'àmbit sanitari incidint en la seva sostenibilitat i en els nivells de qualitat i en aquest sentit, va animar als professionals a seguir treballant en la mateixa línea.
LLorens va destacar també que el projecte de Benchmarking Infermeria de la Unió presentat durant la jornada se centra en la mateixa direcció i que té com a principals objectius posar en valor les bones pràctiques de la professió; intercanviar coneixement i fomentar la discussió sobre la pràctica de la professió per la contribució a la millora. El projecte està obert a les 116 entitats associades de la Unió de l'àmbit sanitari i social.
En finalitzar la cloenda, la directora general de la Unió, Helena Ris va anunciar que aquesta jornada tindrà continuïtat en el 2012 atesa la importància de la innovació en la professió i també donada la implicació dels professionals de les entitats associades.
Ens movem per les persones - Mirem al futur amb una mirada oberta
La Unió València, 333 baixos - 08009 Barcelona (Barcelona) Tel. 93 209 36 99


