1.200 pàgines, en poques paraules...

La revista REFERENT de la Fundació Unió Catalana d'Hospitals fa 18 anys. Acaba de sortir el número 21, en un moment en què La Unió celebra els 50 anys i la Fundació, els 30. M'ha semblat un bon moment per resseguir aquesta literatura de 1.217 pàgines i 230 articles. 

Aquest cúmul de treballs és una aportació de coneixement al món de la gestió en el seu sentit ampli i tridimensional (la macro, la meso i la micro), amb predomini de la meso, tal  com correspon a una revista adreçada a les organitzacions. En poques paraules, resumiria l'aportació del REFERENT en aquests 18 anys com una revista d'anàlisi i reflexió per a l'acció, de context i anticipació, plural i oberta, i de debat aterrat i compromès. 

Una característica que he trobat reiterada en la majoria d'articles d'anàlisi i reflexió, com també en els de casos pràctics i experiències, és que acaben amb propostes per a l'acció. No només s'hi presenta el diagnòstic fonamentat o opinat, sinó també el pronòstic i la prescripció de les transformacions a fer, sovint amb compromisos explícits, sigui en les organitzacions o com a contribució al sistema. 

No és una revista d'actualitat (La Unió ja disposa d'altres vies d'informació puntual), però sí que és una revista amb continguts contextualitzats en cada època i que ha anat guanyant visió anticipativa. Dels 230 articles, mitjançant un exercici de classificació per paraules clau, he trobat una seixantena de conceptes que constituirien el corpus temàtic d'aquesta aportació. Cercant els conceptes més freqüents i la seva evolució en el temps, a més dels centrats en la gestió de les organitzacions, destacaria com a continguts que han anat guanyant posicions els relacionats amb les tendències i la visió prospectiva, la innovació, la integració assistencial, la participació de professionals i ciutadania, i la governança. Així mateix, crec que val la pena comentar la preocupació per l'avaluació i els resultats al llarg del període, així com la perspectiva internacional des del seu inici. En aquesta anàlisi temporal també s'observa un impacte claríssim de reflexió i aprenentatges sobre la resposta a les emergències i les transformacions a conseqüència de la COVID-19. 

Òbviament, la terminologia també reflecteix l'evolució en la manera d'entendre i conformar els conceptes. Així, a tall d'exemple, allò que en els primers anys tots anomenàvem TIC, més endavant s'ha denominat transformació digital, i més recentment s'ha focalitzat en la intel·ligència artificial. També es percep aquesta conformació progressiva de conceptes en parlar inicialment de corresponsabilització dels pacients, després de participació de la ciutadania, i incorporant més recentment l'experiència de la persona. O en l'èmfasi inicial en la sostenibilitat, que ha donat pas a una major rellevància del concepte de solvència.  

Un total de 260 persones diferents -entre autors que signen els articles originals, persones entrevistades i persones que han participat en els debats- ofereixen una visió força plural de pensament i posició. Entre aquests, hi ha una vintena d'autors i convidats d'organitzacions d'altres països i internacionals. Aquesta participació, juntament amb el fet que la perspectiva internacional és present en 13 dels 21 números publicats, certifica aquesta visió oberta que caracteritza el REFERENT. 

Les entrevistes a persones referents, individuals o en grup, han estat un dels formats habituals, amb un total de 12 entrevistes que han aplegat 22 participants. Així mateix, en els darrers anys s'han recollit les aportacions en forma de debat de 22 persones amb opinions rellevants, ja sigui per la seva responsabilitat o per reflectir el punt de vista de col·lectius diversos. Aquests debats, aterrats en les qüestions rellevants del moment, s'han centrat en l'Impacte de la COVID-19 i la reforma del sistema (número 19, any 2022) i en l'intent d'un nou Pacte Nacional de Salut (número 20, any 2023). 

Tornar a mirar aquestes pàgines, de manera pausada quan les circumstàncies ho permeten, m'ha fet adonar de la consolidació d'alguns conceptes que singularitzen l'aportació de coneixement promoguda per La Unió. Per exemple, allò que es va començar a entendre com a visió holística de les organitzacions, en el darrer número es reforça com la concepció de les organitzacions com un ecosistema relacional que incorpora en la presa de decisions la governança i la direcció de l'entitat, els seus professionals, les persones i famílies que atenen, i la comunitat local en la qual conviuen. Una altra idea que es consolida és la d'entendre la transformació digital i humanista com necessàriament indestriable. O la idea de compromís de La Unió com la suma de compromís, acció i bones pràctiques de les organitzacions en els canvis necessaris,   contribuint a les iniciatives de transformació impulsades des de les polítiques públiques. 

Mirar endavant és el que ens mou a l'acció, però no puc deixar de comentar un parell de qüestions ja antigues que he trobat en aquesta lectura. Podrien semblar visionàries perquè som conscients que tard o d'hora haurien de passar, però encara estan pendents. Són al primer número, de fa 18 anys. D'una banda, l'Albert Oriol Bosch proposava una acreditació professional com a tercer nivell d'acreditació (a més de la llicenciatura i l'especialitat), amb una certificació periòdica de la feina que fa un professional i dels resultats que aconsegueix, entesa com a retiment de comptes dels agents en l'acompliment responsable de les seves funcions. De l'altra, també al primer número i reiterat posteriorment en els números 9 i 18, el Guillem López-Casasnovas insisteix en la necessitat de priorització. Són dos temes que no depenen de les organitzacions, però les afecten, i sobretot afecten la resposta que el sistema dona a les necessitats de les persones, i el més calent és a l'aigüera... En qualsevol cas, el futur ens espera amb la mirada compromesa, amb aquests reptes i els que veiem a venir. 

En aquest sentit, per veure les aportacions més contemporànies, recomano la lectura del darrer número del REFERENT. Allà hi trobareu una síntesi de tendències, fruit del que ja sabem i de metodologies innovadores com l'anàlisi geohumanista, la identificació dels grans àmbits de transformació que estan en mans de les organitzacions, les accions prioritzades, la proposta d'avaluació d'impacte social i el compromís des dels agents d'aquest ecosistema relacional que hem esmenat.