El model sanitari català, de la involució a la revolució

El valor del model sanitari català com a model de governança i gestió de serveis públics és objecte de debat i reflexió en diversos espais think tank. El 6 de març ho va ser a l'espai de col·laboració EsadeGov i Unió, i el 20 de març, a la sessió organitzada per l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment.

Dels 38 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya se situa en el lloc 27 quant a l'eficiència de la despesa pública, i, com a catalitzador, es recomana potenciar la col·laboració publicoprivada (CPP), flexibilitzar les estructures i els marcs normatius, i reforçar la productivitat del sector públic.

I en aquest context, el model sanitari català ha estat —i continua essent— un referent de governança i de servei públic basat en la CPP, i ha inspirat moltes de les reformes que ara vol impulsar la Comissió d'Experts per a la Definició de l'Estratègia de Transformació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora de Serveis Públics (CETRA).

De fet, fa 18 anys, La Unió, en col·laboració amb el Programa Partners–CPP d'ESADE–Gov, va impulsar la creació de l'Observatori de CPP en polítiques sanitàries i socials, amb l'objectiu de compartir bones pràctiques i identificar elements de millora, tant en els instruments de governança pública de la CPP com en l'avaluació i el retiment de comptes dels resultats de servei públic.

I on estem ara? Constatem un estadi de maduresa frustrada, –no pas fallida–, ja que observem símptomes d'involució motivats per factors aliens a l'avaluació de resultats i allunyats de les recomanacions de l'OCDE per reforçar l'exigència ètica d'eficiència de la despesa pública.

Entre aquests factors hi ha la confusió demagògica de voler confondre CPP i concertació amb privatització, quan en realitat es tracta d'un model de gestió de servei públic; i també un cert autoritarisme administratiu, que prioritza els instruments de control procedimentals per sobre dels mecanismes de qualitat de la governança pública i de la resposta a les necessitats de la ciutadania.

Els entorns actuals ens exigeixen reaccionar per sumar i superar tant la crisi de sostenibilitat com la crisi de valors que s'ha anat instaurant en els sistemes de servei públic. Per això, cal passar de la Involució a la Revolució, entesa com un canvi profund, ràpid i estructural que requereix convicció, confiança, coratge, exigència i comprensió social en termes de cost d'oportunitat.

Amb aquest blog volem compartir la infografia que hem elaborat a partir de la presentació feta a l'acte d'EsadeGov i La Unió del 6 de març, en la qual es recullen els trets característics del model sanitari català, els elements d'involució i les estratègies pràctiques d'acció per avançar d'una maduresa frustrada a una maduresa consolidada d'un model referent de governança i servei públic.

I com diu Xavier Marcet: «És necessari desfibril·lar la complexitat perquè les coses passin. Avançar. Construir. No demorar. Posar gent capaç. Anar de veritat».