Apunts, el blog de La Unió

Avui volem recordar que en el marc de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), La Unió, entre altres eines elaborades al servei de l'associat, compta amb les pautes de progrés. Recentment, hem fet la de medi ambient.

Això no és nou, la RSC forma part dels nostres eixos estratègics recollits al Pla Estratègic 2016-2020 i també forma part del projecte +Futur. Més enllà, es troba en el propi l'ADN de l'entitat i dels seus associats, i, es reflecteix en un estil de gestió que contempla de manera integral i integrada els compromisos ètics i de sostenibilitat orientats a una millora dels resultats en totes les àrees d'impacte - econòmic, laboral, ambiental, comunitari i de bon govern. Aquest estil de gestió es teixeix a partir del diàleg amb els grups d'interès, de la presa de consciència sobre la pròpia conducta corporativa, la incorporació de bones pràctiques i objectius de millora i comunicant aquestes accions com a exercici de retiment de comptes i transparència.

Durant el 2018, una fita rellevant pel país va ser la recuperació de la governabilitat de les nostres institucions en el mes de maig. En aquest escenari, vam presentar al nou Govern un conjunt de prioritats, consideracions i recomanacions amb la voluntat de contribuir a la millora del sistema de salut i social.

Per aquest motiu, una de les prioritats compartides ha estat restituir i millorar les condicions laborals dels professionals. En aquest context, el Departament de Salut i el CatSalut van aprovar el nou escenari de tarifes, i patronals i sindicats vam fomentar el diàleg per materialitzar la signatura del II Conveni de la Sanitat Concertada del SISCAT 2017-2020.

En el marc d'una visió holística de les organitzacions, l'experiència del professional i del pacient són claus per avançar cap a una millor assistència i un abordatge integral de la persona. Aquesta és precisament una de les principals línies del projecte +Futur de la Unió, amb el qual totes les entitats associades ens sentim compromeses.

Aquesta experiència del professional i del pacient suposa passar d'un model d'atenció assistencial centrat en la patologia a un model que incentiva els valors de la persona i que promou la participació del pacient en la presa de decisions fomentant la corresponsabilització. Alhora que també prima l'autonomia del professional i posa el focus en la gestió clínica.

El passat 13 de març, en representació de La Unió, vaig tenir l'honor de comparèixer davant la Comissió que promou la millora de la qualitat de vida de la gent gran. Convindrem que l'envelliment és un avenç social i un gran triomf de la humanitat. I, precisament, el gran repte de les societats longeves és actuar preventivament i acompanyar la persona cap a un envelliment actiu i saludable. Alguna dada, en 2060 un 69% de les persones majors de 80 anys seran depenents. Cal tenir en compte que els processos individuals no es concreten en edats determinades sinó en estats funcionals i per això cal considerar un nou concepte de gent gran mantenint sempre l'objectiu de més qualitat de vida.

Per assolir-ho cal que actuem avui pensant en el demà impulsant polítiques públiques que s'articulin sobre l'autonomia de la persona i la seva corresponsabilitat;  respectant cada perfil individual (valors, cultura) i entorn familiar, i, promovent el compromís ètic i social personal, professional, de les institucions i del conjunt de la societat.Un model arrelat en el territori, amb una atenció integral i que garanteix el continum assistencial.

El passat 11 de febrer, vaig tenir l'honor comparèixer al Parlament de Catalunya en representació de tota l'Entitat i a petició de la Comissió d'Economia i Hisenda, davant la Ponència que ha d'elaborar l'informe sobre el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones. 

Creiem sincerament que es tracta d'una bona iniciativa legislativa que ha de permetre preservar la qualitat i accessibilitat dels ciutadans a uns serveis sanitaris i socials de qualitat, amb unes entitats i professionals arrelats al territori i compromesos amb les polítiques públiques.

Aquest compromís ve de lluny i és el resultat del compromís de la societat civil catalana amb les polítiques públiques (fundacions, ordes religiosos, associacions, mútues, petites i mitjanes empreses, professionals agrupats en múltiples formules jurídiques) aportant patrimonis, infraestructures i equipaments, coneixements i professionals, gestió personalitzada, i capacitat de recerca i innovació a la prestació de serveis de cobertura pública. Aquest model està avalat per resultats i és apreciat per la població com mostren les enquestes periòdiques.

L'últim dia del mes de febrer, l'OMS ens convida a recordar el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. La data és escollida expressament perquè resulta peculiar que aquest dia pugui caure en 28 o en 29. Les malalties minoritàries s'anomenen així perquè només les pateixen entre el 2 i el 3 % de la població i, per tant, són poc visibles socialment, però personalment poden tenir un impacte molt negatiu.

Actualment, hi ha més de 7.000 malalties minoritàries diferents identificades i que afecten directament la vida diària de més de 30 milions de persones, només a Europa. Tenen en comú una base genètica que afecta diversos òrgans i sistemes del cos que sovint provoquen patiment, discapacitat i/o la mort. Aquestes malalties es poden presentar en qualsevol moment de la vida, són d'una gran complexitat i fan del tot necessari, tant des del punt de vista mèdic com social, un abordatge multidisciplinari en el qual la coordinació entre els diferents professionals implicats és cabdal.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (Idescat), actualment, un 18 % de la població a Catalunya té més de 65 anys i aquesta xifra arribarà al 23% el 2030. Aquesta dada és un èxit de la nostra societat així com el fet que l'increment de l'esperança de vida en néixer a casa nostra se situï als 83 anys, una de les més elevades del món.

Si, com prediuen les estadístiques, viurem més, hem de treballar per dotar-nos d'una atenció de qualitat i de futur centrada en la persona. Més quan estem instal·lats en una transformació permanent de la qual és difícil albirar les conseqüències. En aquesta tessitura, l'onada de cronicitat i envelliment afecta totes les esferes socials i suposa un repte gegantí, tant pel volum com per la complexitat.

Des de La Unió volem adherir-nos a la celebració del Dia Europeu de Protecció de Dades. La Unió no podia deixar passar la celebració d'aquest dia, essencialment per dos motius. En primer lloc perquè els darrers mesos el marc normatiu de Protecció de Dades ha patit canvis molt rellevants amb l'aplicació del Reglament General de Protecció de Dades i amb la promulgació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals. I, en segon lloc, perquè La Unió té una llarga tradició en acompanyar a les entitats adherides al Codi Tipus, des de fa 17 anys i de manera majoritària al sector sanitari i social català. Aquesta tradició es projecta al futur en la conversió del Codi Tipus a Codi de Conducta, en la qual ja estem treballant, juntament amb les autoritats de control, i que aglutinarà tot el pòsit de coneixement assolit durant aquest llarg trajecte de manera compartida amb els més de 180 adherits. A través d'aquesta comunicació us expliquem perquè se celebra, avui, el Dia Europeu. Hem aprofitat el moment per demanar a una petita mostra de representants d'entitats adherides al Codi Tipus què suposa el nou marc legal per les seves entitats i/o què els ha comportat l'adhesió al Codi Tipus en aquest entorn de canvi normatiu. Podreu llegir les seves declaracions al final del text.

Vam començar aquest desembre amb un fet simbòlic però de valor: ens concedien a La Unió un dels premis a la Millors idees 2018 que organitza Diario Médico per al Projecte +FUTUR, un projecte on hi participen totes les entitats associades, un projecte col·lectiu d'aposta pel futur.

A la Jornada associativa d'enguany, el passat dijous 13 de desembre, ens vam trobar per parlar –pensar per actuar, actuar per avançar-nos– sobre el compromís dels professionals en la transformació de les organitzacions. Constantí Serrallonga ens deia en la seva conferència que la gent vol sentir-se part d'un projecte ambiciós. També reflexionava amb nosaltres sobre la cultura de gestió, per acabar destacant la importància de tenir valors positius a les organitzacions. Necessitem organitzacions “alegres” malgrat el dia a dia tingui moments que puguin desencoratjar-nos.