Apunts, el blog de La Unió

El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, impulsat per l'Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU) i la Unió Europea (UE) a nivell internacional. Es tracta d'una jornada per donar visibilitat al col·lectiu i reivindicar els seus drets d'inclusió social i laboral recollits a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Són diversos els aspectes que afecten al benestar i la vida de les persones, tinguin discapacitat o no. S'ha avançat molt en molts dels àmbits que contribueixen a construir un futur inclusiu de forma efectiva: aspectes que fan referència al treball, a l'arquitectura, a la lluita contra l'estigma, a la salut, és a dir, als drets fonamentals de les persones en general. Però no n'hi ha prou ni es pot abaixar la guàrdia. Perquè no tots tenim les mateixes capacitats i necessitem diferents suports.

La Unió i els nostres associats hem participat, un any més, al World Hospital Congress (WHC), que s'ha celebrat a Brisbane, Austràlia. Aquesta vegada, mitjançant tres ponències –centrades en l'organització del model sanitari català, les aliances estratègiques entre proveïdors de salut i el futur dels serveis sanitaris i socials–, Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió, i jo mateixa hem posat un granet de sorra més que contribueix a donar a conèixer al món les particularitats i virtuts del model sanitari català i com encarem el futur per avançar-nos a les transformacions necessàries.

Quan es dedica un dia mundial a alguna malaltia o problema de salut, podem afirmar que es tracta d'un tema en el que encara queda molt per fer, que hi ha mancances. Aquestes mancances poden ser de progrés científic, de necessitat de recursos, de visualització o de lluita contra l'estigma. La salut mental és un àmbit en el qual totes aquestes mancances es poden observar. De fet, es podria considerar que ha estat, durant molt de temps, la germana pobra de la medicina, malgrat l'alta prevalença dels problemes de salut mental i el patiment associat. Tradicionalment, es feia poca recerca, hi mancaven recursos i les malalties mentals eren poc visibles i subjectes a un gran estigma. En aquest context, queda clara la necessitat d'un dia de la salut mental.

Cal reconèixer, però, que aquesta situació està canviant i molt durant aquests últims anys. 

Més de 300 persones ens van acompanyar el passat 13 de setembre en l'acte de presentació del Projecte +FUTUR, que va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona. El +FUTUR és un exercici de prospectiva que hem impulsat des de La Unió per al qual hem comptat amb la participació de més de 500 persones, entre professionals, usuaris, agents socials i experts del sector. Gràcies a aquest treball, hem pogut identificar les tendències que afectaran la provisió i l'organització dels serveis sanitaris i socials en els propers cinc anys, definir els àmbits de transformació necessaris per respondre a aquestes tendències, així com apuntar els canvis que s'han de produir en les entitats per afrontar aquestes transformacions.

Són prou importants els reptes que tenim com a sector, prou complicat l'entorn i prou delicat el que tenim entre mans –la salut de les persones– perquè les organitzacions i els professionals no ens quedem de braços plegats esperant que l'arribada dels nous escenaris ens empenyin cap a les transformacions necessàries. Cal que impulsem com més aviat millor aquells canvis que ens permetran estar ben preparats per al futur i, per damunt de tot, que ens portaran a millorar l'atenció a les persones. D'aquí el lema del +FUTUR: actuar per avançar-se.

Al segle XII, “Guia de perplexos" era la constància que deixava per escrit el metge cordovès Maimònides quan necessitava conjugar fe i raó. El temps ha passat però la perplexitat continua i, ara, més que mai sembla que toca repensar-ho tot.

Anar per davant de les noves tecnologies traient un veritable rèdit, adaptar-se a les regles de joc i integrar noves dinàmiques del món d'avui i de demà, sense provocar un daltabaix, són alguns dels reptes de la postmodernitat.

Una de les novetats del nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que va entrar en vigor el 25 de maig, és l'obligatorietat de comptar amb un Delegat de Protecció de Dades (DPD) a les organitzacions sanitàries, llevat d'aquelles de molt petita dimensió. Què suposa aquesta figura i, especialment, si és recomanable o no externalitzar-la són dues qüestions que estan generant molts dubtes a les organitzacions i que es tracten en profunditat en aquesta entrada al blog.

El Delegat de Protecció de Dades és el garant del compliment de la normativa de protecció de dades dins de les organitzacions. La seva posició ha de complir els requisits que el RGPD estableix expressament, entre els quals hi ha l'autonomia en l'exercici de les seves funcions, la necessitat que despatxi amb el primer nivell de direcció –trobant-se integrat a l'organigrama–  o l'obligació que l'entitat li faciliti tots els recursos necessaris per desenvolupar la seva activitat, ja siguin personals, materials o d'accés a qualsevol àmbit en el qual es tractin dades o es preguin decisions sobre el tractament.

Fa poques setmanes vam publicar un blog per donar la benvinguda al president Torra i mostrar el nostre suport permanent en la restitució de les institucions del nostre país. També valoràvem satisfactòriament les primeres paraules del president referides a l'àmbit de Salut: “Tenim un model sanitari d'èxit, de qualitat, públic, universal, equitatiu, centrat en les persones, en els seus drets i en la seva dignitat. Hem de millorar les condicions laborals dels seus professionals, recuperar els salaris i poder retenir el talent. Necessitem fer, sí; necessitem fer inversions en tecnologia sanitària i en infraestructures [...] donarem impuls al pla integral per a la millora de les llistes d'espera sanitàries [...] amb més implicació dels professionals en la seva gestió” (Discurs d'investidura del Molt Honorable president Quim Torra, 14 de maig de 2018).

Aquest proppassat 2 de juny va prendre possessió el nou Govern i ara volem donar la benvinguda als nous consellers, especialment a la consellera de Salut, Alba Vergés, i al conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, amb qui ens comprometem a treballar per continuar construint un sistema de salut i social, universal, de qualitat, sostenible i equitatiu.

Des d'aquest blog volem donar la benvinguda al president Torra i mostrar el nostre suport permanent en la restitució de les institucions del nostre país.

Coincidim plenament amb les primeres paraules del president referides a l'àmbit de Salut: “Tenim un model sanitari d'èxit, de qualitat, públic, universal, equitatiu, centrat en les persones, en els seus drets i en la seva dignitat. Hem de millorar les condicions laborals dels seus professionals, recuperar els salaris i poder retenir el talent. Necessitem fer, sí; necessitem fer inversions en tecnologia sanitària i en infraestructures [...] donarem impuls al pla integral per a la millora de les llistes d'espera sanitàries [...] amb més implicació dels professionals en la seva gestió” (Discurs d'investidura del Molt Honorable president Quim Torra, 14 de maig de 2018).

Les persones que vau assistir a la IV Jornada del Fòrum d'Associats Col·laboradors de La Unió, ara fa poc més de 3 anys, al Palau Macaya, recordareu que la conferència la va fer una persona suggeridora d'idees i preguntes com poques hem conegut. Em refereixo a Jorge Wagensberg.

Quan des de La Unió el vam convidar, va acceptar amb la condició que ell parlaria del que volgués. La presentació era exclusivament amb imatges, fonamentalment de l'Amazònia (animals, plantes, arbres, grans meandres amazònics...), sense una sola ratlla escrita en el Power Point. He de confessar que, inicialment, jo no veia gaire clar quina relació podia tenir amb nosaltres, però l'exposició era molt amena, inclús ens va recomanar un hotel al mig de la selva. Al llarg de la xerrada, però, va anar deixant veure el fil conductor de tota aquella preciositat visual. Ho recordo com un d'aquells moments que escoltant, de sobte, hi veus més clar.