Newsletter

Pedro Cano, vocal president del Sector d'Atenció a la Dependència de La Unió, va ser l'encarregat d'obrir aquesta primera sessió tècnica, impulsada pel Consell d'Atenció a la Dependència de l'associació empresarial, destacant la importància d'aquest sector com a impulsor de multitud d'experiències innovadores i posant en valor l'activitat realitzada per les entitats en aquest sentit amb la finalitat última d'introduir millores en la gestió i en l'assistència.

En l'acte de cloenda, Pedro Cano, i la llavors directora general de La Unió, Roser Fernández, van fer èmfasi en la importància de trobar respostes innovadores als nous reptes i canvis de paradigmes econòmics, assistencials, tecnològics, professionals i socials, i van agrair la participació de les diferents entitats a la Jornada i la seva implicació en seguir mantenint una oferta de serveis assistencials de qualitat.

La millora contínua en l'assistència, la millora en els hàbits de vida de les persones i els avenços tecnològics aplicats a la salut són alguns dels motius que han fet allargar l'esperança de vida. Algunes previsions parlen que en el 2030 una de cada vuit persones tindrà més de 65 anys i això suposa també que la població mundial estigui afectada de malalties cròniques i no transmissibles, totes associades a l'envelliment.

L'alt nivell de dependència fa que la despesa sanitària s'incrementi i aquest alt cost obliga els països a invertir en noves tecnologies com la telemedicina i en l'atenció mèdica personalitzada per posar-les a disposició de la gent gran i les seves famílies i així ajudar el pacient a recuperar-se d'una manera còmoda a casa seva.

En l'àmbit de la recerca i la innovació, comencen a tenir rellevància sectors com el cardiovascular, ortopèdies i els sectors de cura a la llar. Alguns programes en els quals s'està treballant a escala europea són l'“assisted living” per a la millorar de la qualitat de vida de la gent gran o l'“Start homes”, que investiga sobre residència equipada amb tecnologia electrònica per promoure la seguretat a les cases i qualitat de vida.

En el nostre país el problema no és diferent i, segons un informe de Nacions Unides, en el 2050, Espanya serà el país més envellit del món. És per això, que la recerca també s'està enfocant a obtenir solucions en favor del manteniment de l'autonomia personal.

A la CSUPT, s'estan duent a terme molts projectes d'innovació i un eix prioritari dins les línies d'investigació és la Dependència. En el procés d'obtenció de resultats transferibles al mercat, s'analitzen les necessitats dels malalts i es contrasten amb les necessitats del sector i les oportunitats de mercat. S'analitzen quines són les línies prioritàries de R+D+I que vénen marcades en els plans de recerca europeus, nacionals i autonòmic, per alinear els projectes i poder accedir a finançament.

Una de les eines de detecció d'idees i/o problemes a resoldre són les sessions de creativitat. Aquests tallers tenen una durada de dos dies i el seu objectiu és sensibilitzar i desenvolupar el pensament creatiu i innovador entre els diferents professionals, per incentivar la generació de noves idees susceptibles de transferència tecnològica, amb la finalitat de millorar els serveis i l'assistència sanitària en l'entorn de la dependència. Aquest tallers comencen amb una fixació d'objectius i expectatives mitjançant reunions amb l'equip directiu i els participants. És important tenir les línies prioritàries de temes sobre els quals es desenvoluparan les dues sessions del taller. Els resultats han estat molt positius: s'han obtingut un total de 150 idees de les quals 17 fan referència a millores organitzatives i de procés que s'han derivat als responsables del centre per a la valoració de la seva implantació. Les 133 idees valoritzables en termes de novetat i mercat han passat pel procés d'avaluació i 8 ja han estat seleccionades per la fase de protecció i desenvolupament. Aquest taller ha permès també generar una dinàmica de grup i una altra manera d'enfocar els problemes i trobar-los-hi una solució, i per tant, ha contribuït a fomentar el canvi cultural cap a la integració de la innovació en la feina diària dels professionals.

Podeu consultar la presentació de Glòria Palomar, directora de gestió de la Fundació Parc Taulí.

L'objectiu del treball desenvolupat és l'adaptació i implementació del document de voluntats anticipades (DVA) en el centre residencial.

El primer pas va ser adaptar el DVA i crear el document d'indicacions anticipades d'atenció sanitària (D'IAAS). El següent pas va ser revisar si els residents tenien algun DVA previ i, en cas afirmatiu, adjuntar-lo a la seva història clínica. A través de les reunions informatives amb famílies i residents competents (avaluats segons la taula de competència de J.F.Drane), es va presentar el D'IAAS. L'última fase del procés ha estat anar formalitzant el D'IAAS de manera individual amb les persones interessades.

Dels 134 usuaris del centre, un 1,5 % tenien elaborat un DVA. Es van realitzar 2 reunions informatives a les quals van participar un total de 45 famílies i residents competents (33'6 %). Actualment s'ha arribat a l'última fase del procés, on s'està formalitzant de manera individual el document, tenint fins ara 18 D'IAAS autoritzats majoritàriament per familiars. Els resultats indiquen un desconeixement en general del DVA, però un cop s'informa i es dóna a conèixer aquest dret, l'interès augmenta. El fet que el D'IAAS estigui signat de forma majoritària per familiars és secundari al perfil d'usuaris del centre, que està especialitzat en deterioraments cognitius i demències (pacient poc o no competent). El D'IAAS està poc implantant en residències, però ha demostrat ser una eina necessària i útil, ja que les famílies i residents experimenten un alt grau de seguretat en l'assistència que es rebrà en fase terminal.

Podeu consultar la presentació de Núria Angels Lobera, metgessa del centre Aidar, grup MUTUAM.

Com a conseqüència de la crisi econòmica i de la inestable relació de les empreses amb les quals es mantenien relacions laborals (majoritàriament en el sector d'automoció i mobiliari d'oficines), el CET St. Martí va patir els efectes de la deslocalització de part de les activitats que es tenien subcontractades, deixant sense activitat de forma progressiva els tallers que es desenvolupaven.

Com a resultat d'aquests factors, el CET St. Martí va haver d'afrontar un procés de reconversió. Conseqüent amb aquesta responsabilitat, el Grup Catalònia va propiciar canvis en la seva estructura de serveis generals, que afectava els serveis de neteja, bugaderia-rober i magatzem de roba, fent possible la creació d'un enclavament laboral en els seus diferents centres, per a la prestació d'aquests serveis (neteja, bugaderia-rober i emmagatzemament de roba als centres del Grup). Aquest projecte ha suposat una doble oportunitat i un repte organitzatiu: ha permès la normalització de les activitats laborals realitzades pels treballadors del CET i ha obligat a dotar el centre de mètodes de treball iguals i compatibles entre sí, per tal d'afavorir la integració laboral mitjançant la contractació de persones amb discapacitat intel·lectual.

Amb la posada en marxa d'aquest projecte, s'ha aconseguit remuntar una situació de crisi que, sens dubte, hauria portat a l'atur una vintena de persones amb discapacitat intel·lectual, que era l'equip de treball que estaven realitzant activitats de manipulats. Per altra banda, el projecte ha permès que el CET Sant Martí creixi en nombre de treballadors. Dels 57 treballadors del desembre del 2009 s'ha passat a 80 al novembre del 2010. Aquest increment ha afavorit l'estabilitat laboral del col·lectiu de treballadors amb discapacitat de l'entitat.

Podeu consultar la presentació de Mª Àngels Ortega, directora psicopedagògica del Grup Catalònia.

Formació d'acollida

El Grup Catalònia disposa d'un projecte de formació que garanteix la professionalitat dels treballadors de nova incorporació.

L'alt nivell de rotació del personal en el sector de l'atenció a les persones amb alt nivell de dependència ha obligat a replantejar-se accions per garantir la bona pràctica dels professionals que es van incorporant a la plantilla de l'entitat.

El Grup Catalònia atén al voltant de 700 persones amb discapacitat intel·lectual atesos aproximadament per 500 auxiliars tècnics educatius.

La formació d'acollida i actualització neix amb l'objectiu de ser el primer suport tècnic que gaudeix tota persona que entra a treballar a l'entitat. Pretén donar la informació, i la formació necessària quant a estratègies, recursos i pautes d'intervenció, que necessitarà el nouvingut per tal que faci la seva feina diària de manera responsable. Per portar a terme aquest repte, es compta amb un equip de professionals (metges, fisioterapeutes, infermers, psicòlegs i pedagogs) que quinzenalment i amb l'ajuda d'un suport didàctic, fan la transmissió del model d'atenció als auxiliars tècnics educatius.

L'anàlisi de l'experiència està evidenciant que es tracta d'una nova eina que ajuda a incrementar el benestar dels residents i un exemple per a la millora de l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, extrapolable a altres col·lectius. Des del juliol del 2008 i fins al novembre del 2010 s'han fet un total de 35 accions formatives de 5 hores, el que ha permès formar un total de 206 monitors. A poc a poc s'ha anat incorporant aquest col·lectiu de professionals formats, altres monitors ja contractats en l'entitat amb l'objectiu de fer un repàs dels continguts de la seva tasca de manera breu.

S'ha avaluat la transferència al lloc de treball dels continguts rebuts en la formació i s'ha observat una disminució objectiva en els errors d'administració de la medicació, un indicador que s'utilitza per valorar la qualitat en l'atenció; la implantació de la formació d'acollida i d'actualització augmenta els coneixements vers la tasca dels nous vinguts i els millora en els treballadors ja contractats; i un benefici des d'un punt de vista interdisciplinari, ja que abasta des de temes de treball en equip fins a estratègies d'atenció bàsiques tant a la salut com conductual.

Per tant, es pot concloure que la formació d'acollida i d'actualització té una incidència significativa i garanteix l'adquisició de coneixements, l'adquisició d'eines d'intervenció i de destreses necessàries per la tasca de l'ATE.

Podeu consultar la presentació de Glòria de Senespleda i Maite Gonzàlez-Nicolà, direcció del centre Joan XXIII del grup Catalònia.

El terme DCM (Dementia Care Mapping) fa referència a una eina, un mètode, una filosofia de treball, desenvolupada pel Grup Bradford (Bradford,Regne Unit 1992) amb el propòsit d'avançar en la investigació i atenció a les persones que pateixen demència. Es basa en l'observació i anàlisi de les interaccions humanes, traduint-les en unes accions concretes, identificables i quantificables.

L'atenció centrada en les persones (mètode DCM) afecta a totes les relacions i això inclou les persones amb demència, els familiars i els treballadors que se n'ocupen. És un treball que valora totes les persones com a individus únics, que intenta analitzar el punt de vista de l'altre i que reconeix la interdependència que tots tenim amb els altres.

El DCM és una eina per ajudar en el procés d'organització d'un equip a partir d'allò que s'ha après amb les observacions i l'anàlisi d'aquestes. És una eina que ajuda a motivar i mirar cap al futur.

El DCM forma part d'un procés. És un instrument que pot donar lloc a canvis molt importants en el funcionament del centre, en la filosofia de treball, i per això, és fonamental que abans de decidir posar en pràctica el DCM, tant l'equip de gestió com el personal mostrin un compromís amb aquest projecte.

El suport de la Gerència i la inquietud de molts dels professionals en millorar l'atenció que rebien les persones amb diferents nivells evolutius de demència, va afavorir la signatura d'un conveni de col·laboració amb Fundació Alzheimer Catalunya que és l'entitat en qui Bradford ha confiat la implementació del DCM al nostre país.

La implantació del projecte es va iniciar als centres pilot amb la informació i formació específica als equips assistencials. 250 gerocultors van rebre formació bàsica sobre l'Atenció a les Persones amb demència, 17 Directors/es de Residències i/o Sociosanitaris es van formar en DCM i 28 tècnics com a Mapadors en DCM.

La informació a les famílies es va fer mitjançant una carta i una xerrada informativa en els mateixos centres, demanant-los aleshores el consentiment Informat.

Es van dur a terme els primers assajos i pràctiques amb el mètode, anàlisi de dades i fiabilitat, i es va iniciar el procés definitiu mitjançant la selecció d'usuaris i un calendari de activitats a realitzar.

Actualment s'han realitzat les primeres sessions de devolució de dades amb l'equip. S'han valorat els resultats dels valors de comportament i estat d'ànim en els grups mostra (persones amb deteriorament cognitiu greu-moderat), s'ha incidit especialment en els detractors i potenciadors personals i s'han definit objectius per a tot l'equip.

També s'han reorganitzat tasques i horaris dels professionals per minimitzar els canvis en la dinàmica dels centres. Han estat necessaris canvis progressius en la filosofia de treball, modificar activitats i adaptar-les a les persones amb deteriorament cognitiu i fer èmfasi en la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques a l'hora de redactar els PIAI's.

Ha estat una experiència satisfactòria per la bona predisposició dels equips a dirigir-se cap a l'Atenció centrada en la Persona i experimentar una nova forma d'apropament malgrat es doni de manera progressiva i en petits canvis.

El repte de futur és seguir treballant en la millora de la qualitat assistencial mitjançant la integració i formació continuada en el concepte d'Atenció Centrada en la Persona.

Podeu consultar la presentació de Núria Gamell, coordinadora assistencial de l'àmbit sociosanitari de la Fundació Vallparadís.

Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA. consta de 130 places (residència i apartaments), totes amb mòdul de rentat de roba personal amb un circuit de bugaderia per a residència.

Anteriorment s'utilitzava un sistema de bugaderia diferent que ocasionava problemes i molta inversió de temps per part de les gerocultores.

L'antic sistema consistia en recollir la roba en una mateixa bossa de plàstic de color verd per diferenciar-la de la roba blanca (llençols, tovalloles, etc). Aquesta bossa verda es marcava amb el número de planta. La roba blanca i la de color arribava a la bugaderia, es rentava conjuntament, es planxava i es doblegava. Acabat el procés de rentat, la bugaderia posava tota la roba en una altra bossa gran marcada amb el número de planta que el repartidor anava dipositant a la planta corresponent. Aquest sistema donava errors a l'hora de distribuir la roba i suposava una gran inversió de temps per part de les treballadores, ja que s'havia de separar la roba per usuari.

Davant d'aquests problemes es va buscar, juntament amb la bugaderia, possibles solucions per evitar errors i estalviar temps.

Amb el nou circuit es van dissenyar per cada planta de la residència bosses de teixit de colors. Aquestes bosses havien de ser individualitzades per facilitar el repartiment una vegada la roba està neta. Per aquest motiu es van marcar amb el número d'habitació i llit. Cada resident té 4 bosses, i es considera que són suficients per poder fer el procés de rentat correcte i que no els en falti en cap moment. Una bossa se situa al bany de cada habitació i la resta de bosses es guarden a l'armari. El torn de tarda, després d'enllitar, recull la bossa plena que hi ha al bany i la diposita a les gàbies que estan localitzades a cada passadís. Al matí, el transportista recull de cada planta i passadís les gàbies amb la roba bruta i deixa a les gàbies la roba neta.

Amb aquest sistema s'ha reduït el temps invertit a l'hora de repartir la roba gràcies a la marcació de les bosses d'una forma tan individualitzada. El servei és més personalitzat i el marge d'error s'ha reduït considerablement.

Amb el circuit anterior el servei era diari, sis vegades a la setmana, amb el circuit nou es va reduir a quatre serveis setmanals.

Els beneficis que s'han obtingut amb el nou circuit són: una reducció del cost de transport, l' eliminació de bosses de plàstic, una disminució del temps invertit en el procés per part de les auxiliars, una millor organització i control de la roba, i una disminució de queixes d'usuaris i familiars.

En definitiva, es pot confirmar que hi ha un millor servei i una millor qualitat.

Podeu consultar la presentació de Loli Herrador, coordinació de logística i assistencial de Sabadell Gent Gran (Corporació Sanitària Parc Taulí).

Des de Sanitas Residencial s'ha volgut compartir l'experiència de recollida i millora a través d'indicadors assistencials.

Per establir un conjunt d'indicadors el primer pas és tenir ben definits el processos i els seus indicadors, els quals han de permetre fer una comparativa entre centres i establir benchmarks/comparadors que permeten obtenir les millors pràctiques entre centres. Els passos que es van seguir van ser:

1. Definició de processos – Sistema de Gestió de Qualitat.
2. Definició d'indicadors per procés.
3. Recollida de dades (Paper vs ResiPlus).
4. Establiment de benchmarks.
5. Estudi comparatiu per centre.
6. Establiment de bones pràctiques.

El programa tan sols va incloure processos assistencials, Son i Repòs, Alimentació, Higiene, Activitats, Mobilitat, Acollida, Visites, Tràmits, Dol, Nafres, Caigudes, Morts, Derivacions, Sortides i Tractaments.

A més a més, es van analitzar quines dades es podien obtenir automàticament mitjançant el programa de gestió propi de residències, ResiPlus, i quines en paper, així com la periodicitat de l'obtenció de les dades.

El resultat ha estat positiu i els centres milloren la seva qualitat assistencial.

Com a exemple, s'ha analitzat el nombre de cures realitzades al mes per nafra, no tan sols el nombre de nafres internes i externes. El resultat ha estat que no per curar més es disminuïa el grau i el nombre, s'ha analitzat quin centre fa millor les cures i com establir les millors pràctiques a tots els centres.

També s'ha analitzat el nombre d'activitats realitzades per professional i el % d'assistència a aquestes. Aquest valor s'ha comparat amb la satisfacció dels residents i familiars envers les activitats. Permet valorar si s'han d'incloure més activitats a un centre o s'ha de revisar el programa anual.

Addicionalment, ResiPlus permet obtenir dades en temps real relatives a escales de valoració, cosa que permet adaptar totes les activitats a la situació actual dels residents.

També s'ha realitzat un cens de tota la població mundial i tots el residents del Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda i Espanya, reunint dades de 26.467 residents a tot el món. Amb el resultats s'ha pogut veure i comparar com són les tendències poblacionals per centre i país.

La pràctica desenvolupada ha resultat molt positiva i fa palesa la idea que per millorar és necessari mesurar. Encara que, com va dir Albert Einstein, “Cada dia sabem més i entenem menys”.

Podeu consultar la presentació de Beatriz Marco, cap d'organització i projectes de Sanitas Residencial.

La residència Monserrat Cuadrada, pertanyent a la Fundació Vilaniu, treballa des de fa 3 anys amb Teràpia Assistida amb Gossos (TAA). La TAA forma part del programa d'activitats de l'àrea psicocognitiva, la qual pretén que els avis gaudeixin de la més alta qualitat de vida possible al centre, potenciant la seva autonomia i retardant el seu deteriorament.

A mesura que la població d'avis amb demència ha anat augmentant al centre i amb ella les limitacions cognitives, els problemes emocionals i les alteracions de conducta, s'ha observat com la TAA funcionava especialment bé en aquest grup, ja que el gos representa un vehicle molt potent per treballar la motivació i la psicoestimulació i realitzar qualsevol tipus de tasca proposada. De manera que s'ha optat per limitar la TAA als residents amb demència per treure-li major rendiment, a la vegada que s'aporta una teràpia específica a aquest col·lectiu, el qual té moltes dificultats per seguir el programa normal d'activitats.

A partir d'aquí s'han dissenyat uns objectius específics per a cada usuari i unes activitats per aconseguir-los que es realitzen amb l'ajuda del gos. Es condueix la sessió amb l'educador caní extern al centre, juntament amb un terapeuta de l'equip, i es registren per escrit i en format vídeo les sessions, per tal de poder fer desprès la recollida i anàlisi de les dades.

La teràpia es fa en grup. Hi ha 1 grup de demència moderada de 8 usuaris GDS 4-5 amb els quals es vol aconseguir, en el marc d'un espai lúdic, reforçar la seva autoestima i la presa de decisions, augmentar la comunicació i la interacció amb els altres, propiciar l'expressió de sentiments, així com treballar gnòsies, pràxies i memòria. També hi ha un grup de 8 usuaris amb demència avançada GDS 6-7 on es busca, sobretot, motivar i captar la seva atenció durant uns instants per tal de combatre la passivitat i aïllament de les persones, afavorint el contacte, l'expressió i la comprensió, i aportant moments de benestar i tranquil·litat.

Les activitats són molt diverses i van des de pentinar al gos, acariciar-lo, donar-li de menjar, passejar-lo, vestir-lo i desvestir-lo, recordar el seu nom així com episodis passats de les seves vides a partir de la presència del gos. També es treballa de forma grupal la memòria a través de consignes associades al moviment del gos, es donen ordres específiques o es realitzen operacions de càlcul com comptar els lladrucs del gos o els objectes que col·loca dins una caixa, o s'estimula el llenguatge definint el gos, les seves característiques: color, tamany, textura del pèl, olor, etc.

Les sessions són setmanals, duren 45 minuts i es disposa de diversos gossos inclosos en el programa, el perfil dels quals s'adapta a les característiques dels avis participants.

Els resultats mostren com hi ha un clar augment en la quantitat i la qualitat d'activitat realitzada per aquestes persones quan realitzen TAA, respecte a la seva activitat bassal o en altres activitats proposades. Això provoca que es segeixi treballant en el disseny de noves activitats, que respectant les facilitats de cada usuari, però sempre de forma grupal, es puguin realitzar, i que aportin, de manera evident, més qualitat de vida als residents amb demència.

Podeu consultar la presentació de Miriam Cabré, psicòloga de la Residència Montserrat Quadrada de la Fundació Vilaniu de Pius Hospital de Valls.

Habitualment, les persones grans donen molta importància al valor sensorial i gastronòmic del menjar. Sovint, en l'àmbit sanitari i social es dóna més importància als requeriments nutricionals propis de les patologies associades, deixant de banda els aspectes organolèptics com són l'olor, el color, el gust o la textura.

La Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM), amb la col·laboració de la Fundació Alícia -Alimentació i Ciència- (Centre de Recerca dedicat a la innovació tecnològica dirigida per Ferran Adrià) i l'INAD (Institut de promoció i Atenció a la Dependència) es va proposar treballar conjuntament per realitzar propostes innovadores en la composició de les dietes triturades.

Els objectius que es van plantejar són: innovar en els menús de les dietes triturades, tenir en compte els aspectes organolèptics, assegurar la satisfacció dels usuaris i fer en general més atractiu l'acte del menjar.

La metodologia que es va utilitzar va ser un estudi de las dietes triturades que s'estaven servint fins llavors, un treball d'investigació basat en la “deconstrucció” als laboratoris de la Fundació Alícia, tot un seguit de proves a la cuina de l'Hospital del Sant Andreu per assegurar la viabilitat del projecte i una valoració de la satisfacció a partir d'enquestes.

Els resultats obtinguts després de tot el treball van ser: una gran acceptació d'aquesta nova proposta de dietes triturades, amb més del 95% de respostes de satisfacció pel que fa al gust dels plats servits amb la nova modalitat de triturat; quan es valorava el gust, color, olor i textura en totes les proves realitzades, el 100% de pacients va respondre que estava “molt bé” o “bé”, i no es va trobar cap resposta de “regular” o “malament”; i durant tot el període de proves va haver-hi molts comentaris de satisfacció i de millora important respecte al que s'estava servint fins al moment.

Les conclusions a les quals es va arribar després de l'estudi, es resumirien en:

• Tan important com la qualitat dels aliments i el valor nutricional de la dieta, també ho és la manera com es cuinen, l'equilibri en la textura, l'harmonia de colors i la presentació. Per aquest motiu la FSSM va dedicar temps, esforç i recursos per millorar qualitativament el tipus de dieta triturada per assegurar la satisfacció dels nostres usuaris.

• Des del mes d'octubre de 2009 s'ha implantat a tots els centres de la FSSM (Hospital de Sant Andreu, residències i centres de dia) i ha beneficiat els usuaris i ha tingut una gran acceptació per part de familiars. L'equip d'infermeria n'està molt satisfet i l'equip de cuina molt motivat.

• Aquest canvi ha facilitat la ingesta als pacients més dependents, perquè el gust i la textura fa que sigui molt més agradable i els pacients “obren la boca més fàcilment”.

Podeu consultar la presentació d'Ester Cursellas, infermera de l'Hospital de Dia de l'Hospital de Sant Andreu, de la Fundació Sociosanitària de Manresa.