Newsletter

Durant la sessió, va quedar palès el compromís del sector d'atenció a la dependència per l'excel·lència en la gestió i la qualitat assistencial. En aquest sentit, les deu experiències presentades van tenir com a denominador comú l'esforç continuat de les entitats associades a La Unió per mantenir uns serveis de qualitat apostant per la formació i la inclusió de teràpies complementàries en els tractaments.

La cerca de solucions imaginatives i efectives fan de la innovació un element imprescindible en aquest sector.

Es va decidir plantejar la participació de les famílies en els PAI's com a metodologia de treball arran dels malentesos i conflictes generats amb les famílies per la demanda d'informació a qualsevol professional (infermera, fisioterapeuta, gerocultor, etc.), encara que no fos de la seva especialitat, i pel fet que aquest no pogués satisfer la petició. Això, afegit al malestar i desgast que generava en els professionals el fet que aquesta interacció es dugués a terme en els passadissos, amb presses, i sense tenir tota la informació necessària sobre el familiar, provocant que no se'ls atengués de forma correcta i s'incrementés el malestar i desconfiança cap a l'equip assistencial.

Quan es va plantejar aquesta metodologia de treball va comportar, d'entrada, el rebuig, por i inseguretat dels professionals, els quals van al·legar que no podrien expressar-se amb naturalitat i llibertat, fet que ben aviat va quedar desmentit en la pràctica.

Pel que fa a les famílies, aquestes van estar contentes amb el nou plantejament. Es van aclarir les seves expectatives i se'ls va remarcar que eren un membre actiu de la reunió pel fet de disposar d'informació cabdal del familiar, cosa que ajudaria a entendre moltes de les seves respostes o comportaments actuals.

Cal subratllar, en aquest sentit, que, en el cas que la persona usuària tingui capacitat cognitiva, participarà del seu PAI.

L'experiència, desprès de gairebé 2 anys, és molt positiva. Les famílies estan molt satisfetes amb el fet de poder compartir la valoració directament des de cada disciplina i entenent les decisions i actuacions que es prenen i la seva finalitat.

Pels professionals, una vegada superada la por inicial, ha estat una experiència gratament satisfactòria. Els ha sorprès la implicació i col·laboració de les famílies i residents, i la importància de tenir les converses en un entorn adient on s'aconsegueix la complicitat necessària perquè es pugui donar l'atenció de qualitat que es desitja.

Podeu accedir a la presentació de Sònia Mariscal, directora executiva de Sabadell Gent Gran i Atenció a la Dependència, de la Corporació Sanitària Parc Taulí.

El Projecte "Generacions fent camí" s'inicia amb la voluntat de potenciar i/o millorar una major integració de la gent gran i dels joves en projectes comunitaris educatius. En concret, descriu el treball realitzat durant un any i que ha pretès incentivar en tot moment els valors cívics i democràtics i el respecte a les persones.

El treball desenvolupat és fruit d'una estreta col·laboració entre jovent voluntari de l'Escola Pia de Granollers i residents del Centre Geriàtric Adolfo Montañá de la Fundació Hospital-Asil de Granollers, lloc on es va dur a terme l'experiència.

La tasca proposada és la de cobrir l'Objectiu Fonamental d'Incidència en les persones que viuen a la residència en la recuperació d'uns valors cívics amb inclusió d'aquestes persones a la societat civil i la inculcació vivenciada de valors als joves que vénen a la seva llar a fer un voluntariat.

Els objectius educatius són els següents: fer tornar el record valuós i positiu als grans; fer sentir a les persones grans com a agents de transmissió de saviesa importants; utilitzar les noves tecnologies per part dels grans; crear un hort urbà; i fer assolir als “alumnes-voluntaris” uns valors i coneixements concrets, com l'aprenentatge per transmissió oral de la guerra viscuda pels grans, l'esforç del treball o les formes de comportament d'abans i ara, que es podria catalogar com a “educació per a una bona ciutadania” o “educació cívica”.

La metodologia emprada ha estat participativa i activa. Els voluntaris i els residents aprenen a mesura que les activitats els proposen estímuls i reptes a aconseguir. Així es van creant en les ments i els ànims dels participants els significats que conformen el seu pensament i aprenentatge.

Com a conclusió, aquesta activitat ha permès formar els joves com a voluntaris, revisar i reformular prejudicis que es poden tenir a vegades envers les persones grans, fomentar l'esperit d'autoajuda i oferir oportunitats perquè els més grans i els més joves es relacionin de forma natural.

Podeu accedir a la presentació d'Anna Marquès, educadora social de la Fundació Hospital Asil Granollers.

La implantació del software Resiplus, mitjançant el suport de pantalles tàctils pel registre de totes les activitats realitzades pel personal gerocultor, va tenir els següents objectius:

- Garantir el registre 100% de l'activitat assistencial realitzada pel personal gerocultor.

- Implantar un nou sistema de gestió i registre per a les residències assistides i centres de dia.

- Unificar el treball de tots els centres d'atenció a la dependència de la Fundació Sociosanitària de Manresa.

- Connexió de tots els centres.

El pla d'implantació es va desenvolupar en quatre fases:

• Dotació de material informàtic d'última generació.

• Formació de tot l'equip de directors, equip interdisciplinar, personal gerocultor i equips de suport.

• Introducció de dades al programa.

• Posada en marxa i resolució d'incidències.

Els resultats obtinguts han estat que el personal gerocultor ha integrat aquest sistema de registre en el seu dia a dia, el qual dóna valor a la feina que realitzen, serveix de guia de treball, facilita un seguiment personalitzat de l'usuari, afegit al fet que les infermeres utilitzen les pantalles tàctils per registrar.

Per tant, el software RESIPLUS, mitjançant pantalles tàctils del personal, ha permès avançar en el sistema de registres pel fet de permetre exportar al moment múltiple informació de l'usuari.

Podeu accedir a la presentació de Dolors Fitó, directora de la Residència Font dels Capellans, de la Fundació Sociosanitària Manresa.

El projecte va dirigit als usuaris de centres de SAR i al seu entorn afectiu. Consisteix en la posada en marxa de tres tipus d'accions conjuntes encaminades a informar i formar als familiars, així com a proporcionar-los recolzament emocional i un contacte amb les noves tecnologies que els permeti utilitzar nous canals de comunicació.

A través d'aquest projecte formatiu i de suport es realitza una tasca pedagògica i de recolzament als familiars i també proporciona als usuaris un contacte amb les noves tecnologies que permet generar altres dinàmiques relacionals i treballar dimensions cognitives i emocionals.

Es tracta d'un projecte d'intervenció aplicat en què participen 7 centres residencials de SAR. El projecte sorgeix d'una anàlisi de necessitats i té a l'usuari i al familiar com a unitat d'intervenció. S'utilitza una combinació de tècniques d'intervenció i es realitza una anàlisi descriptiva mitjançant indicadors quantitatius i una avaluació de la satisfacció amb identificació de punts forts i necessitats de millora.

Els tres tipus d'activitats son les següents: xerrades informatives i formatives (es duen a terme en els diferents Centres i tenen una durada aproximada d'una hora amb diferents temàtiques), grups de suport emocional a familiars (l'organització d'aquests grups respon a les necessitats detectades en dos moments clau en l'experiència d'usuaris i familiars: l'ingrés en un centre i l'inici o avanç de la demència) i noves tecnologies (a través d'aquestes sessions es pretén fer accessible als familiars i usuaris les noves tecnologies (SKYPE) perquè es comuniquin entre ells i amb altres Centres).

El projecte SUPORTFAM ha tingut un gran impacte amb 540 beneficiaris directes i 55 indirectes. S'han generat noves dinàmiques als centres i estratègies d'intervenció estructurades amb avaluació de resultats.

Podeu accedir al text complet i a la presentació d'Iciar Ancizu, responsable d'investigació i desenvolupament de la Fundació SAR.

L'any 2008, l'anàlisi de les necessitats de les persones ateses als Centres i Serveis del Grup Catalònia va demostrar que els Programes d'Activitats dissenyats estaven esgotats.

Les activitats que realitzaven les persones amb Discapacitat Intel·lectual eren poc significatives i la implicació del personal d'atenció, responsable de la posada en marxa de les activitats, era reduïda i amb poca continuïtat.

Es va plantejar, per tant, la necessitat de revisar els programes d'activitats, creant el que es va anomenar PROGRAMA D'ÀREES TRANSVERSALS, un projecte que fa una revisió exhaustiva del contingut de les activitats a desenvolupar, fet que comporta un replantejament de l'organització de l'equip responsable i la necessitat d'establir un programa de formació afí a les noves activitats dissenyades.

La posada en marxa del Projecte des del 2008 i fins l'actualitat ha aconseguit un augment en les activitats en què participen les persones ateses, una millora en la qualitat de les mateixes, l'establiment de mecanismes d'elecció per part de la persona amb DI (independentment del seu nivell de Discapacitat I), l'increment en la participació i implicació del personal d'atenció, a més de la continuitat del desenvolupament del programa d'activitats.

En conseqüència, el projecte ha aconseguit una millora evident en l'atenció de les persones ateses al Grup Catalònia a través del Programa d'Activitat dels diferents centres i serveis, el qual contempla un inventari de més de 110 activitats diferents.

Podeu accedir a la presentació de Mª Ángeles Ortega, directora psicopedagògica del Grup Catalònia.

Es tracta d'una experiència de cooperació educativa europea realitzada al Centre Ocupacional Sant Jordi i a la Residència Santa Anna, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Són serveis que atenen persones adultes amb discapacitat intel·lectual, l'un de forma diürna i l'altre en forma d'acolliment residencial. Aquests serveis estan ubicats a les instal·lacions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat.

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha format part i posteriorment, coordinat, successives associacions d'aprenentatge, promogudes per la Unió Europea, amb socis alemanys, belgues i irlandesos. Aquesta experiència en concret s'inclou en el programa Grundtvig, el qual fomenta associacions entre centres d'educació d'adults de tres o més països europeus i s'emmarca en la prioritat de la Comissió Europea de fer realitat un espai europeu d'aprenentatge permanent. El seu objectiu és millorar la qualitat i l'atractiu de l'educació d'adults, fomentar l'intercanvi de professionals i alumnes, contribuir a la ciutadania activa, al diàleg intercultural, a la igualtat de gènere, cohesió social i desenvolupament personal. S'adreça amb especial atenció a persones sense formació acadèmica, desafavorits per raons econòmiques i persones amb necessitats educatives especials.

La implicació en aquest projecte ha permès que professionals i usuaris amb discapacitat intel·lectual de tots els països participants realitzessin diverses mobilitats, viatjant per tot Europa, i organitzant trobades transnacionals a cada país. Els temes dels successius projectes han estat: el Descobriment de la diversitat europea per part de persones amb discapacitat intel·lectual, el Diàleg Intercultural i els Drets de les persones amb Discapacitat. A cadascuna de les trobades es desenvolupen activitats on participen conjuntament professionals i alumnes amb discapacitat dels diferents països. És important l'adaptació dels ritmes i continguts de les activitats, així com el fet de buscar vies i recursos que facin possible una bona comunicació entre tots.

Remarcar que experiències d'aquest tipus afavoreixen la inclusió de tots i també que persones amb discapacitat facin un pas important per passar de ser usuaris de serveis a ciutadans actius.

Podeu accedir a la presentació de Sílvia Angel, Àrea Discapacitat Intel·lectual, Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental és un grup de centres assistencials que pertanyen a les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i que estan concertats amb la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és oferir una atenció sanitària i social integral a totes aquelles persones que pateixen malalties mentals. En aquest marc, es disposa de dues unitats per a adolescents (UCA i USA) que, amb 50 llits, ofereixen assistència als joves amb problemes de salut mental de tot Catalunya i recolzament a les seves famílies.

Una línia innovadora que s'està implementant és la introducció de teràpies assistides amb gossos en diversos col·lectius, un d'ells els adolescents. En aquests entit, són ja moltes les experiències que demostren els beneficis terapèutics que les teràpies amb animals (TEAAC) tenen sobre les persones amb discapacitat o bé amb malaltia mental. L'aplicació d'aquestes tècniques parteix del la hipòtesi que la realització d'activitats terapèutiques amb els animals com a eina de treball facilita, en molts casos, la consecució de objectius terapèutics establerts, creant un marc relacional amb l'animal que potencia la implicació del pacient i la seva participació.

L'activitat amb gossos al centre, anomenada Agilitty, consisteix en la realització d'un recorregut tipus gimcana que fa el gos, seguint les indicacions del guia. Aquesta es va dirigir especialment a nois/es amb trastorns mentals severs i es van treballar els següents objectius: afavorir el treball en equip; assumir responsabilitats personals i col·lectives; afavorir i potenciar les capacitats i habilitats personals; potenciar el respecte als altres; potenciar el respecte a les regles del joc i les normes establertes; potenciar el control de la frustració i els impulsos; potenciar l'exercici físic; i inculcar el respecte pels animals.

L'activitat s'ha realitzat durant 10 setmanes en sessions d'una hora, treballant en grup i de forma individual. Durant les sessions, cal treballar moltes habilitats i actituds alhora, individuals i de grup, variables, que estan directament relacionades amb els objectius terapèutics del centre.

Segons la valoració de l'equip terapèutic, l'experiència ha estat molt positiva, tant en la consecució dels objectius programats com en l'experiència que ha suposat pels propis pacients, els quals també han expressat la seva satisfacció amb l'activitat.

Podeu accedir a la presentació d'Eulalia Navarro, coordinadora de la UCA, i Maribel Vila, ensinistradora de gossos de Positivascan, Benito Menni CASM.

En el abordaje de las demencias en sus diferentes grados, existen en la actualidad tres tipos de terapias: farmacológicas, no farmacológicas y mixtas.

En la residencia Pere Claret de Barcelona, un variado equipo Multidisciplinar realiza un nutrido programa de intervención integral desde diferentes disciplinas.

El abordaje se realiza de modo Interdisciplinar, mediante reuniones de equipo en las que se realizan valoraciones de residentes, diseño de estrategias de intervención y evaluación de resultados.

El equipo está integrado por Terapeutas Ocupacionales, Fisioterapeutas, Educadora Social, Psicólogas, Animadora Sociocultural, Arteterapeuta, Musicoterapeuta y Terapia asistida con animales.

Las diferentes actividades se nuclean en función de los objetivos de prevención, mantenimiento de habilidades conservadas y ralentización del deterioro en caso de demencia.

Los objetivos se plantean en las áreas conductual, social, cognitiva y físico motriz, contribuyendo, de esta manera, a mejorar la calidad de vida de los residentes.

Las distintas experiencias de aplicación de cada una de ellas y sus beneficios se incluyen en la participación de diferentes estudios realizados conjuntamente con diversas universidades.

Podéis consultar la descripción de los distintos programas que se realizan y algunos de los resultados de los mismos en el texto completo .

Podéis acceder a la presentación de Carles Canes, gerente, i Adrián Galatti, musicoterapeuta, Residencia Pare Claret Barcelona.

L'any 1986 amb el programa “Vida als Anys”, impulsat pels Departaments de Sanitat i Benestar Social, l'hospital Sant Jaume de Manlleu (HSJM) es va convertir en el primer centre sociosanitari de la Comarca i un dels primers de Catalunya. Des del 2009 està integrat al Consorci Hospitalari de Vic.

El model de l'HSJM s'orienta com a servei a la població col·laborant amb les diferents administracions. Un dels últims projectes realitzat gràcies a aliances i coordinacions vàries és la creació al voltant de la instal·lació d'un espai lúdic, un conjunt de mòduls d'activitat que formen un circuit que permet treballar les facultats físiques. Aquest projecte és fruit del treball conjunt que es porta a terme entre l'HSJM i l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament.

La innovació en aquest projecte rau en tres punts bàsics: la ubicació idònia de la estructura, el programa d'activitats físiques de baixa intensitat que té com a objectiu bàsic oferir un circuit de salut a l'abast de totes les entitats manlleuenques que hi estiguin interessades, i el treballar la vessant educativa i formativa, en el sentit d'implicar el cicle formatiu sociosanitari de grau superior que es realitza al mateix municipi.

L'espai es pot gaudir de forma lliure i paral·lelament s'ha establert un horari reservat per a les activitats grupals, aconseguint així un espai lúdic de salut obert a tot tipus de col·lectiu que se'n pot beneficiar. L'ús i el funcionament de l'espai s'estructura com una activitat de promoció de la salut que potencia les habilitats físiques i motrius dels que participen als tallers, tant siguin usuaris de l'HSJM com de la resta de les entitats associades. A més de promocionar els exercicis físics de forma lúdica, en ser un espai utilitzable per tots, té com a valor afegit els intercanvis intergeneracionals i interculturals. La residència ha trobat en ell una nova forma d'obrir-se a la població.

Podeu accedir a la presentació de Claude Protin, cap d'Àrea d'Atenció a la Dependència, Hospital Sant Jaume de Manlleu del Consorci Hospitalari de Vic, i d'Àgata Gelpí, directora de l'Àrea de Benestar Social, Salut i Consum de l'Ajuntament de Manlleu.

La Fundació Villablanca (Grup Pere Mata) proporciona serveis especialitzats per a persones amb Discapacitat Intel·lectual i trastorn mental i/o Problemes de Conducta (Trastorn Dual). En l'actualitat, compta amb més de 600 places residencials i 500 casos en atenció comunitària.

La formació continuada i l'entrenament del personal tècnic i dels cuidadors que atenen els usuaris han estat considerats de forma prioritària en els centres, ja que la formació reglada actual no inclou continguts que facin referència específica al Trastorn Dual. No obstant això, la formació ha estat identificada com un factor que influeix en la baixa utilització dels serveis de salut mental, en els dèficits en l'atenció sociosanitària, en la qualitat de vida dels usuaris i en els alts nivells d'estrès i frustració trobats tant en usuaris com en professionals d'atenció directa.

La UE, conscient d'aquesta situació, ha finançat els projectes TRIADD i TRINNODD. Aquest últim pretenia elaborar cursos de formació que incloguessin de manera prioritària l'evidència acumulada en aquest camp en els últims anys. Per això, investigadors de cinc països europeus van realitzar un paquet formatiu que inclou els últims coneixements sobre el Trastorn Dual i que, a més, intenta cobrir totes les àrees de necessitats detectades en el projecte TRIADD. A Espanya, la Fundació Villablanca va ser seleccionada per adaptar els continguts a la realitat dels serveis del nostre entorn i per començar a impartir els cursos acreditats de TRINNODD.

La metodologia TRINNODD té com a objectiu la transmissió de coneixements de molt alt nivell, a través de continguts audiovisuals i participatius que permetin un millor record de la informació. Una altra de les característiques és que tots els continguts teòrics han d'estar relacionats amb la seva utilitat en la pràctica. Hi ha una sèrie de continguts i valors que són comuns a tots els cursos i mòduls de TRINNODD. En l'actualitat es disposa de mòduls de formació TRINNODD per a cuidadors de persones amb Trastorn Dual. Aquests mòduls pretenen dotar el cuidador de coneixements que van més enllà de l'atenció assistencial a les necessitats de les activitats de la vida quotidiana i la dependència. El curs per a cuidadors està format per 5 mòduls de 4 hores de durada cadascun.

Podeu accedir a la presentació de Rafael Martínez, Investigador de la Unitat d'Investigació en Discapacitat Intel·lectual - Trastorns del Desenvolupament, i de Francisco Aguilera, director mèdic, Centre Villablanca - Grup Pere Mata.