Subscriu-te al Newsletter

19/11/2013

A la primera taula d'experiències, que va estar moderada per Sílvia Ferrer, directora d'infermeria de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, es va tractar el compromís en gestió clínica: nous abordatges d'infermeria que contribueixen a l'eficiència del sistema, i va comptar amb la presentació de sis projectes:

Aplicació d'un nou mètode de capacitació professional per infermeres. Ernestina Junyent, de l'Hospital del Mar (Parc de Salut Mar), va donar a conèixer un nou mètode de capacitació per a les infermeres de la Unitat de Diàlisi d'aquest centre. Gràcies al nou mètode, han pogut realitzar un pla de formació individualitzat i dirigit a les seves necessitats concretes sense afegir costos econòmics, ja que es realitza a la unitat i per part dels mateixos professionals.
Infermera clínica en l'àrea del pacient quirúrgic complex. Nuria Borrell, de l'Hospital Moisès Broggi (Consorci Sanitari Integral), va centrar la seva presentació en la infermera clínica en l'àrea del pacient quirúrgic complex i en la seva tasca per abordar de forma integral i individualitzada el pacient que ha de ser sotmès a cirurgia en situació de complexitat clínica, aportar l'expertesa de les cures infermeres i assegurar-ne la continuïtat.
Experiència i resultats de la consulta on-line d'infermeria d'ostomies. M. Dolors Serinanell, del Consorci Hospitalari de Vic, va exposar la implantació de consultes en línia per donar resposta als dubtes dels malalts via correu electrònic. A través d'aquesta eina, que complementa la consulta tradicional, han aconseguit incrementar la qualitat de vida dels pacients ostomitzats i millorar-ne l'assistència.
El comprimís institucional de les coordinadores d'Infermeria mesurat en una escala d'avaluació de l'acompliment competencial. Teresa Fusté, de l'Hospital Clínic de Barcelona, va parlar de l'instrument que han elaborat per avaluar l'acompliment de les competències de les coordinadores d'infermeria, basat en les seves funcions. Després de posar-lo en pràctica, han constatat que es tracta d'una escala innovadora, amb rigor metodològic, que els permet avaluar de forma objectiva els comportaments observables.
Projecte Telecura. Seguiment a distància de cures de ferides cròniques i agudes complicades. Glòria Rovira Calero, del CAP Tarraco, de Tarragona (Institut Català de la Salut) va presentar el projecte de Telecura, posat en marxa el 2011 per millorar la gestió en les cures de ferides i úlceres al seu territori. La consulta a distància consisteix en l'enviament de fotos de casos clínics per part de les infermeres i dirigides a l'expert mitjançant la història clínica o el Whatsapp. Gràcies a aquesta iniciativa, han reduït el termini de temps de resolució d'una ferida crònica o complexa i han millorat la qualitat assistencial.
Optimització del procés d'artroplàstia primària de maluc i genoll. Pilar Julián, de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa, va explicar la implementació d'un nou procés d'atenció per a les artroplàsties de genoll i maluc mitjançant la innovació en els circuits ràpids. Aquest nou procés ha suposat una millora de l'atenció i una ràpida recuperació que redueix l'estada mitjana i incrementa la satisfacció dels pacients. La implicació de l'equip multidisciplinari, el lideratge infermer i la coordinació interdepartamental d'infermeria han estat decisius per assolir l'èxit de la iniciativa.

$Recopilació d\'experiències presentades$

Després de la presentació d'experiències, Begoña Roman, doctora en Filosofia i professora de la Facultat de Filosofia de la UB, va realitzar una conferència sobre el compromís i la implicació de les infermeres. Va començar explicant que considera que la professió infermera té una manca de reconeixement i de visualització en la societat. Per sustentar aquesta afirmació es va basar en tres eixos: cal superar el paper de la infermeria, el lideratge infermer i els reptes de futur.

Pel que fa al paper de la infermeria, va destacar els treballs de la infermera Anne J. Davis i la seva visió d'aquest àmbit. Davis afirma que cuidar en el segle XXI s'ha tornat una tasca complexa. En aquest sentit, Begoña Roman manté que, a més de cuidar, la professió infermera s'ha d'implicar en la recerca, la docència, els òrgans de govern, etc. Segons va explicar, des dels anys 70, la professió infermera ha fet un gran esforç per actualitzar-se, però seguint un model massa mèdic. És per això que va demanar a la professió més incidència sobre les seves pròpies especificitats.

Fent una mirada a aquestes especificitats va subratllar que, a més d'unes tasques tècniques, les infermeres desenvolupen també un treball social i psicològic que, en alguns casos, va definir com espiritual i comunitari. A més, va posar èmfasi en el fet que les infermeres han estat les primeres en situar el pacient al centre del sistema i en fer un abordatge integral.

Roman va defensar que el conjunt de les especificitats encara no és prou reconegut per la societat actual, ja que “encara és massa subsidiària del metge”. Sobre aquest punt va apel·lar a la responsabilitat de les infermeres i va assegurar que els cal “superar l'anorèxia de poder que durant molt de temps han patit com a col·lectiu”, afegint, a més, “que la responsabilitat és saber i saber és poder”.

Lideratge i límits de la infermeria

La professora Roman va esgrimir que aquest saber s'ha de fer visible a la societat i que ha d'arribar a consolidar-se també a les facultats. Sobre aquest aspecte va assenyalar que les infermeres han estat capaces de construir un lideratge col·lectiu que va qualificar de “democràtic” en el sentit que està molt arrelat en el treball en equip. Així mateix, va situar l'origen d'aquest lideratge a l'àmbit comunitari en el qual “les aportacions de la infermeria han estat molt valuoses”.

La professora de filosofia va insistir en el fet que el lideratge característic de la professió infermera és plural, tot destacant el seu paper de cuidadores. Alhora, va reflexionar sobre els límits de la professió. També es va referir al seu lideratge, ja que les infermeres compten per tradició en el seu ADN amb unes habilitats comunicatives cap a les persones ateses i, per tant, se situen com “les principals educadores de les expectatives dels pacients”.

Roman va destacar que infermeria, medicina i treball social han d'anar de la mà per aconseguir millors resultats en eficiència i eficàcia. Per la seva feina, va situar la infermera com una gran detectora de les principals contradiccions del sistema i va dir que això ha facilitat que hagin construït xarxes en benefici d'un abordatge integral del pacient.

Per últim, va ressaltar que, a partir de la transparència en explicar el rol de la infermeria, es farà una millor visualització social de la professió. En aquest sentit, va tornar a explicar la importància de l'obertura de la facultat a la professió. Però va considerar que la clau és abordar molt bé com a professió les seves especificitats davant dels pacients, a través de les diverses associacions i, en definitiva, de l'opinió pública.

Per acabar, Begoña Roman va subratllar que és necessari abordar la transculturalitat dins la professió i reconèixer el rol de les infermeres més expertes en aquest camp.